Letras en negrita

2010-05-31T01:05:00.000-07:00

1.Mapa conceptual o esquema de les idees més importants de l’estudi sobre Kafka.

Franz Kafka fou un home turmentat, lligat a casa seva per circumstàncies, que descrivia mitjançant metàfores i paral·lelismes el seu estat i troba una via d’escapament en l’escriptura. Estava malalt de tuberculosi i va arribar un moment en que autor i obra van ser un de sol.

Kafka era un home aïllat en diferents ambients:

· Era jueu entre alemanys i txecs.

· Parlava alemany entre txecs.

· Era txec en l’estat austrohongarès.

· Exili edípic, aïllat de la família. Sol.

A través dels seus llibres, explicava situacions de la vida quotidiana. Sense anar més lluny, “La Metamorfosi” és un reflex de la seva vida, ja que Kafka va patir una transformació, va passar de ser germà-fill a ser escriptor, dues coses que no eren compatibles segons el seu parer.

En realitat Kafka anomena el seu llibre, “La Transformació” ja que la metamorfosi està reservada a esdeveniments mítics. L’escarabat és tant sols un símbol i no té més importància.

2. Confeccionar un relat que s’iniciï com el llibre de Kafka (amb un petit canvi): “Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertit/-da en…”

Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertit en un trol. El primer que vaig advertir, va ser el fet que només conservava tres dits a cada peu, uns dits gruixuts amb unes ungles fosques, dures i molt llargues. Els peus també eren molt més llargs que els d’un humà. La meva pell era d’un color verd grisós amb tonalitats blaves al pit i a les cuixes. Després d’assimilar aquestes característiques, em vaig aixecar i, esglaiat, vaig fer un salt i el meu cap va impactar al sostre que es va esquerdar lleugerament. Al cap d’uns minuts, mentre em recuperava del cop, vaig adonar-me que de la boca, una boca de grans dimensions que desprenia un alè aspre i fètid, em sortien dos ullals d’un material similar al marfil, d’uns vint centímetres cadascun. Poc després vaig saber que la meva llarga melena havia desaparegut i en lloc seu, havia crescut una cresta d’un cabell aspre i dur d’un color fosc, entre negre i marró.

Era excessivament prim, gairebé semblava anorèxic i també tenia una altura comparable a la de dos homes junts. Poc després vaig descobrir que també disposava d’una força sobrehumana, ja que vaig aixecar el llit amb una mà sense massa problemes. El meu nou cos em permetia realitzar moviments acrobàtics amb gran facilitat i piruetes aèries com salts mortals o diverses tombarelles.

Em trobava enmig d’un bosc frondós en un llit enorme, propi de gegants. Tot allò em va sorprendre molt i per un moment vaig pensar que era un simple somni i que no tardaria en desvetllar-me i tot seguiria igual. Durant uns deu minuts vaig tancar els ulls per provar d’oblidar-me d’aquell malson, però res no havia canviat; seguia tenint tonalitats verdoses i les extremitats llargues.

Poc a poc vaig anar descobrint altres característiques que m’agradaven ja que eren molt útils per a la vida al bosc; l’altura em permetia agafar qualsevol fruit i tenia una velocitat de cursa impressionant que em feia possible empaitar animals salvatges per després menjar-me’ls. Tenia moltíssima gana i només pensava en alimentar-me fos com fos.

Van passar els dies, la meva roba aviat va desaparèixer per culpa de les esgarrinxades que em feien els esbarzers i les plantes carnívores del paratge.

En certa manera em sentia comunicat amb la natura, podia sentir el que les plantes i els animals em deien, sabia quan plouria i durant quanta estona, m’havia convertit en una espècie d’animal salvatge totalment en comunió amb la natura, amb característiques d’humanoide i de personatge fantàstic.

Finalment vaig concloure que, potser, aquella vida no estava tant malament; lliure de lligams i de pressions, sense preocupacions ni responsabilitats.

3. Comentari crític de la novel·la.

La Metamorfosi és una novel·la que m’ha sorprès positivament, tant en contingut com en significat.

Òbviament, el que més m’ha cridat l’atenció és la naturalitat amb què, al principi, es pren la transformació el protagonista. És curiós el fet que quan l’encarregat es presenta a casa seva, el protagonista s’oblida que és un escarabat i insisteix repetidament que està bé i que de seguida sortirà i anirà a treballar.

És força interessant conèixer la vida de Kafka per saber que la Metamorfosi és un paral·lelisme d’aquesta.

El protagonista es veu lligat a la seva família i a casa seva, que representa una presó per a ell. La seva idea és estalviar suficients diners per marxar de casa i per aconseguir tal cosa ha de treballar en una feina que no li agrada gens.

Redaccio POL + Autors

2010-05-30T11:20:00.001-07:00

2- Redacció

Eran las cinco de la madrugada. La luna resplandeciente agonizaba inspirando su último aliento, mientras el sol avisaba conciliadoramente su inminente regreso. El amado astro no tardaría en hacer su aparición, y una vez se hubiera dado a conocer, acuchillaría a la bella Artemisa con sus flagrantes labios. Cada noche aquella escena se repetía; el soberbio dios Sol desaparecía, huyendo de su amada y a la vez embaucada Reina Luna, dejándola desdichada, abandonada a la merced del destino. Más tarde, mientras Artemisa lloraba desconsoladamente, el varonil astro reaparecía embriagado de una profunda satisfacción. Entonces aquel candente amante posaba sus labios encima de los de la desconsolada diosa, salvándola y guariéndola de aquella enfermiza obsesión. Acto seguido, ella fallecía entre los brazos de su rey…
Carlos descansaba en su cama. Ajeno a los sucesos que manchaban la ciudad de oscuras historias, ajeno a la voluntad del destino, ajeno a la autodestructiva Artemisa. Su subconsciente deambulaba entre la realidad y la ficción, tanteando la posibilidad de poder mezclar sus felices sueños con su triste realidad. La mañana iba a reemplazar a la noche, buscando la verdad por toda la ciudad, iluminando la realidad y separándola de la misteriosa penumbra. De repente alguien llamó a la puerta. Carlos se despertó perturbado por el ruido del timbre, aun confundido por el inverosímil sueño se levantó de la cama y se dirigió hacia la puerta. Con su diestra Iba palpando las paredes para no caerse, mientras que con su siniestra se frotaba los ojos deshaciéndose del cansancio. Antes de que llegara a abrir la puerta, su visitante volvió a llamar con más insistencia.
- Inspector Jiménez, abra la puerta, es urgente podría estar en peligro- gritó una voz infectada de miedo y estrés.
Carlos abrió la puerta con monotonía, ignorando la gravedad de la situación. Muntane le esperaba al otro lado. Curiosamente, el ayudante del inspector no llevaba puesto ni el traje ni la corbata. Además, parecía ser que había olvidado su placa distintiva. Sus cansados ojos le daban un aire triste y desolado, la desesperación hacia mella en sus parpados, jugando con su aspecto y privándole de visión en múltiples ocasiones.
- Inspector, tengo malas noticias, tengo muy malas noticias. Tenemos que irnos de aquí- balbuceó Muntané, transfigurando sus propias palabras.
El inalterable Carlos se apoyó en el respaldo de la puerta, mientras bostezaba mostrando su clara indiferencia.
- Intenta calmarte Armando. ¿Quieres explicarme que ha sucedido?- razonó el inspector con cierta exigencia.
Armando Muntané se encogió compungido por la voz de su superior. Un momento después miró a lado y lado y negó con la cabeza.
- No tenemos tiempo, debemos salir de aquí- gritó Muntané ahora aun más alterado.
- Armando, no me voy a mover de aquí hasta que no me expliques que está sucediendo.
- ¿Se acuerda de lo que me pidió?- preguntó Armando Muntané con rapidez e impaciencia.
- ¿A qué te refieres? Te pido tantísimas cosas, eres mi ayudante, es normal que te encargue cosas- protestó Carlos con cierto enfado.
- Me pidió que siguiera a Andrey Ivanovic, ¿recuerda?- preguntó tintando sus palabras con cierta alteración.
- Si, me acuerdo. ¿Qué ha sucedido?- se interesó el inspector Jiménez- ¿Tienes algo sobre él?
Muntané abajo la cabeza con disgusto, mientras que con la cabeza negaba de nuevo.
- ¿Que sucede?- inquirió con frialdad el inspector de la jefatura de policía.
Muntané levantó la cabeza, mostrando sus ojos infestados de miedo, horror y pánico.
- ¿Ha mirado las noticias? ¿Sabe usted lo que ha sucedido?
- No he tenido ocasión- informó Carlos, ahora con cierta preocupación palpable en sus labios- ¿Qué ha ocurrido?
- Un atentado terrorista, en el hotel Juan Carlos I. De momento, tenemos más de setenta muertos, ciento veinte heridos, y un desparecido- susurró Muntané, con tristeza y horror al recordar aquellas imágenes- Ese mismo desaparecido es Andrey Ivanovic. Nuestro hombre.
Las campanas de la catedral retumbaron por toda Barcelona, gimiendo de ira y dolor, bramando consignas de guerra, condenando la sangre derramada aquella misma noche. Eran las seis de la mañana, una hora menos en los sueños de Carlos.

3- 2 AUTORS
Sir Arthur Conan Doyle va néixer el 22 de maig de 1859 a Edimburg. Va realitzar els seus estudis a les universitats de Stonyhurst i d'Edimburg. De 1882-1890 va exercir la medicina a Southsea (Anglaterra). El primer dels 68 relats en què apareix Sherlock Holmes, "Estudi en Escarlata" es va publicar el 1887. Es va convertir en l'immortal de la novel la policíaca, li va ser tan bé econòmicament que en cinc anys va deixar la professió de medicina per dedicar-se a escriure. Va morir el 7 de juliol de 1930 a Crowborough (Sussex). Tots els seus personatges van ser brillants, des de la creació del seu Sherlock Holmes, fins als personatges que l'acompanyen: el seu amic bondadós i maldestre, el doctor Watson, que és el narrador dels contes, i el archicriminal professor Moriarty. L'autor va basar les seves creacions en un professor que va conèixer a la universitat amb enginyosa habilitat per al raonament deductiu. És evident la seva atracció per metafísic quan va escriure "El gran experiment del Dr Keintplantz" un relat una mica còmic on l'experiment del Dr consistia a demostrar que l'esperit sortia del cos, i en una demostració davant la comunitat científica, que l'envoltava intercanviar per accident seu esperit amb el del nòvio de la seva filla, jove donat a l'alcohol i el ball, i ell, un ancià dedicat només a l'estudi i catedràtic de la universitat. És divertit seguir el desenvolupament del relat quan el Dr Keintplantz arriba a casa amb el cos del nòvio de la seva filla, però no ho sap i el jove es va a divertir amb el cos del Doctor sense saber-ho tampoc i s'emborratxa al bar .

Raymond Thornton Chandler encara que fos nord-americà, després del divorci dels seus pares va ser portat a Anglaterra, on va rebre una sòlida formació literària. Va estudiar al Dulwich College de Londres (1900-2005) a clàssics i moderns. També va viatjar a França i Alemanya (1905-1907) i es va nacionalitzar britànic el 1907. Va ser soldat en els Gordon Highlander de Canadà, empleat de banc, periodista, executiu d'una empresa de petrolis, d'on va ser acomiadat per assetjar les secretàries, i va intentar suïcidar-se. Va treballar com a reporter per al London Daily Express i per a la Bristol Western Gazette (1908-1912). Publicar 27 poemes i el seu primer relat The Rose Leaf Romance abans de tornar als Estats Units. Va participar en la Primera Guerra Mundial i va tornar a Califòrnia, on viuria ja la resta de la seva vida. En morir la seva mare el 1924, es va casar amb Pearl Cecily Bowen (Cissy), divuit anys més gran que ell, i el matrimoni va durar gairebé trenta anys, fins la mort d'ella el 1954, encara que no va tenir fills. El 1933, als 45 anys, es va dedicar-se completament a escriure. No va ser un escriptor ràpid, i el seu estil és molt acurat i laboriós, freqüent en característics trets d'enginy càustic que van donar a la novel.la negra una dignitat literària desconeguda fins aleshores. El seu primer conte va ser Blackmailers Your say Shoot, per a la revista Black Mask, un pulp dedicat als relats d'acció; des d'aleshores no va abandonar el gènere.

Kafka (Pol)

2010-05-30T11:19:00.000-07:00

1. Mapa conceptual o esquema de les idees més importants de l’estudi sobre Kafka.
La metamorfosis en alemany es destinat a una trasnformació més rellevant, no va ficar al llibre original el nom de Metamorfosis. Kafka volía marxar de casa peró no podía, per tant es va renegar a la escriptura. Escriu pel simple fet de poder refusar les critiques familiars. Segurament Kafka va fer una comparació de la seva persona amb l’escarabat. Kafka tenia tuberculosi. I la seva vida era una constant transformació, la seva vida havia canviat tant que semblava un personatges de ficció. Al llarg de la historia no es nombra a Gregor com a fill (pels seus pares), sinó pel seu nom. La metamorfosi pot ser, al cap i a la fi, la història d’algú que no té res, o no sent, que no té història. Algú poc sensible a la mort, que tanca el cercle de la vida i que, per això, es deixa enterrar dins d’una galleda d’escombraries. Escriu informant fredament. És com un fotògraf que només informa i descriu escenes.

- COINCIDÈNCIES VIDA-OBRA:
• A la metamorfosi, fa 5 anys que Gregor viu a aquella casa amb la seva família, igual que en el moment que escriu l’obra fa 5 anys que està en la casa on viu.
• En el seu diari parla “d’amor de germà i germana” i a l’obra, l’única que li fa cas i li guarda estimació és la germana. (Grete al llibre, Ottla a la realitat.)
- Aïllat: estava aïllat des de diferents ambients.
• Era jueu entre alemanys i txecs
• Parlava alemany entre txecs
• Era txec en l’estat austro-hongarès
• Exili edípic, aïllat de la familia. Sol.

La literatura de Kafka era “menor”, amb els seus textos l’autor ens demostra que la literatura “menor”, d’una persona amb altres ocupacions, no té per què ser una literatura esquifida. La literatura de Kafka està en inferioritat de condicions en tots els camps: polític, laboral, lingüístic…
LA NECESSITAT D’ESCRIURE
No hi ha dubte que l’obra de Kafka va avançar-se al seu moment històric. En la Praga dels anys 10 i 20 la seva literatura podría ser anomenada “profética”. Tota la seva obra s’avança al seu temps i al diagnòstic de la nostra civilització. L’obra de Kafka s’avança més que cap altra obra literària contemporània; s’avança fins i tot a ell mateix. L’obra no es només un diagnòstic de la civilització que encara no era sinó d’un ésser, ell mateix, que no és gairebé res fora de l’acte literari. Sense la literatura, Franz Kafka, potser no hauria arribat a ser. La transformació de Kafka (el llibre), no és la metamorfosi d’un home en un insecte, sinó la transformació d’un fill de familia benestant en un escriptor mal vist pel pares i germans, que no vol que li treguin el seu escriptori. L’escarbat de l’obra, impregna les parets amb petjades, com un símil de l’escriptura; un metáfora molt subtil sobre el tema. Escriure no és per a Kafka cap acte lligat a la paràlisi, sinó tot el contrari, seure a l’escriptori només es pot entendre com a sinònim de vida i de salvació. Una cita del propi Kafka: “L’existència de l’escriptor està en autèntica dependencia de l’escriptori. En realitat, si l’escriptor vol estalviar-se la bogeria, llavors no s’hauria d’allunyar massa del seu escriptori, sinó que s’hi hauria d’agafar, amb les dents i tot” Kafka fa servir l’alemany sense massa rebuscament ni preciosisme, la llengua es troba al servei directe del contigunt.
Tres coses sobre el valor de l’escriptura per a Kafka:
1. Kafka té necessitat d’escriure. Li resulta dificilissim lluitar contra l’acte d’escriure; el seu organisme tendéis a escriure
2. L’escriure constitueix per a Kafka un acte essencial. Per escriure necesita estar sol; reclama una desaparició de la seva existencia de manera que, com ésser inexistent, es torna pur i inalterable, mera essència.
3. Escriure és també un acte de coneixement, la literatura és per a l’autor l’únic mitjà i procediment del qual disposa per conèixer-se a sí mateix.
2. Confeccionar un relat que s’iniciï com el llibre de Kafka
Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertit en un Airbus 380 (de joguina naturalment). Els meus bonics braços s’havien convertit en dos alerons que s’extenien per tot el llençol del llit. El meu nas (deformat per la baralla de la nit anterior) s’havia convertit en una cabina de pilotatge, mentres que el meu cul s’havia transformat en un tercer aleró situat a la proa del que havia estat tot el meu cos. Notaba que en el meu interior m’havia convertit en pura ferralla. Ja no hi havia sang, ara hi havia gasoil, ja no estaba compost per organs ara estaba complementat per engranatges i motors. Ja no suava, ara em refrigerava com a bon avió que era. Decidit a escapar d’allà vaig arribar a la conclusió que tenía que volar per poder escapar de la meva antiga habitació. Mica en mica vaig començar a emprendre velocitat, finalment vaig aconseguir enlairarme i vaig començar a donar voltes per tota la sala. Els meus motors resonaven per tot arreu, provocant un fort soroll i desgastan els litres de gasoil que tenia en el meu interior. Finalment viag aconseguir sortir per al finestra i enlairarme en dirección al blau cel. Vaig estar anys i anys volant per tot el món, visitant paisos com Xina, Índia, Afganistan, Grècia, Alemanya, França, Espanya, Anglaterra i molts altres. Quan ja portava década amb el meu constant viatge sense fi, se’m va acabar el combustible i mica en mica vaig anar descendint fins a estaballar-me contra un muntanya anomenada Everest…
3. Comentari critic de la novel•la
Llegir aquest llibre va ser un veritable plaer, interessant de principi a fi, protagonitzat per un fantàstic insecte que no és més que l'expressió un home que reprimeix la deplorable percepció de si mateix i que troba a les mans un alleujament a la seva opressió. Descobrir com el metafòric insecte que un dia es va convertir no va resultar tan terrorífic com era d'esperar, el que exhibeix una situació per altres familiar per Kafka que pretén no deixar sortir a la realitat com a tal; La transformació a insecte realça i enriqueixen el seu drama personal, que si bé és un home responsable, familiar, i respectuós de l'autoritat, també està fart de ser el que tots volen que sigui.
Un llibre commovedor amb una bona porció d'humor implícita en les peripècies de l'insecte, Gregorio Samsa pateix un procés fantàstic de mutació espontània i deteriorament progressiu fins a culminar en la seva mort. La seva conversió i adaptació a la seva nova forma declaren la visió que té no només de si mateix, sinó del seu entorn, família i de la societat en general. Samsa es va adaptant al principi amb l'esperança latent que tot torni a la normalitat i reprendre les obligacions amb la família, ja que ell creu que és indispensable, que fos pilar absolut en no ser útil es converteix en una nosa i una creu per a aquesta , el abandonament que Samsa viu és degradant, mostrant l'egoisme latent en els éssers humans per als que els necessitats d'ajuda física constitueixen una molèstia i és la indiferència l'actitud més destructiva cap a una persona que creia tenir un lloc important.

Analisi obra madame bovary

2010-05-30T11:18:00.000-07:00

3- Analisi de l’obra
L'obra es divideix en tres parts:
La primera part consta al seu torn de nou capítols que comencen amb la infància de Charles Bovary i dels seus estudis i com es cas amb una dona major que ell, i comença a treballar com a metge, també en aquesta primera part coneix a Emma que és filla d'un pacient seu, un pagès que ha educat la seva filla en un col.legi de monges, amb molt bona disciplina i com si fos una nena burgesa. Charles s'enamora d'Emma i quan mor la seva dona, decideix demanar-li la mà al seu pare el qual accepta. La primera part acaba quan ja s'han casat i es van a mudar de Tost i ella ja està embarassada.
La segona part consta de 15 capítols i comença quan es muden. Emma Bovary ja se sent frustrada en el seu matrimoni, casant-se no ha aconseguit el que volia ja que s'ha casat amb un simple metge vulgar i les seves aspiracions són més grans. Decideix que va ha d’aconseguir el que es va proposar i, en un futur, ha de ser com les dones de les novel romàntiques que llegeix. Coneix un home, Rodolphe, el qual arriba a ser el seu amant però aquest l'abandona. En aquesta segona part Emma ja té la seva filla Berthe, la qual és posada en mans d'una dida que s'encarrega de la seva cura, Emma no té relació amb ella excepte en comptades ocasions.
La tercera part, es divideix en 11 capítols i correspon a la relació amb el seu segon amant, Lleó, el qual acaba abandonant. Emma, frustrada i perseguida pels seus creditors per gastar més enllà de les seves possibilitats i per tant, perseguida per les seves deutes, decideix treure's la vida amb arsènic.

2010-05-25T00:52:00.000-07:00

Un matí després de passar una mala nit, em vaig despertar amb fred, de sobte em vaig adonar que la meva boca estava molt més humida que de costum. Quan vaig voler agafar els llençols per destapar-me vaig notar com el meu tacte havia canviat, ja que no notava els fins llençols de lli. Llavors nerviós, vaig voler aixecar-me per anar al lavabo a refrescar-me la cara, però em vaig adonar que no podia posar-me d’en peus, degut a això em vaig caure del llit amb un gran estrèpit, em vaig començar a espantar, ja que mai havia tingut la sensació de no poder utilitzar els meus braços com un estri utilitari. Em vaig parar a pensar la nova utilitat de les noves extremitats. Aquest dubte el vaig resoldre ràpid, ja que de seguida em vaig adonar que ara podia caminar amb quatre potes. Aquest nou canvi no va ser l’últim, a la part del darrere del meu cos, sentia com si tingués un cable enganxat, però no era un cable enganxat sinó una nova part del meu cos, la cua. A més a més sentia com si aquell matí tingués moltíssim energia acumulada i només tenia ganes de córrer. Així que no ho vaig dubtar, vaig sortir de la meva habitació molt d’hora, i vaig marxar de casa sense que ningú em veiés ja que els meus pares encara estaven dormint.
En sortir a la carrer em vaig adonar de compte de quina era la meva nova identitat, era un gos, i pels meus moviments diria que era un gos bastant gran. Quan anava caminant pel carrer veia totes les coses des de un punt de vista molt baix, semblava com si tingués molts pocs anys. La gent pel carrer uns em miraven i uns altres curiosos em tocaven com si fos la cosa més bonica del món, fins i tot una velleta em va donar un bocí de pa, el qual vaig devorar degut a la meva intensa gana. Vaig córrer cap al parc i sentia com m’embargava una llibertat absoluta i notava com la gran llengua tenia una gran llibertat de moviments. Un cop descarregada tota la meva energia vaig voler tornar a casa, quan anava caminant per la plaça del petit poble on vivia vaig veure el rellotge de la farmàcia, però no vaig poder distingir ben bé l’hora que era ja que la meva petita estatura no s’ajupia de mig metre.
En arribar a casa em vaig trobar amb el meu primer obstacle, no podia obrir la porta de la casa, llavors vaig intentar cridar els meus pares per tal de que m’obrissin la porta, però en comptes de sortir paraules de la meva boca va sortir un lladruc molt fluixet des de dins del meu coll. En sentir aquell insignificant soroll, vaig voler bordar molt més fort per tal de que la meva família em sentís, llavors vaig agafar aire i em va sortir un lladruc que va despertar a mig barri. Poc temps després va aparèixer una figura femenina per la porta, i de sobte va veure a aquell bonic gos, ella es va ajupir i el va començar a acariciar, ella el parlà com si ell pogués captar el seu missatge, cosa que si podia fer, ella digué: “Hola bonic! Que t’has perdut?” i seguidament l’acariciava dolçament. Als pocs minuts va sortir el seu pare, i sorprès li pregunta a la seva dona de on havia sortit aquell gos, ella no el respongué ja que estava embovada amb el gos, el seu pare davant d’aquella impotència va entrar a casa a esmorzar, llavors es va adonar de l’absència del seu fill, a l’instant va veure com la seva dona entrava per la porta amb el gos, immediatament el pare va fer cara de pomes agres, “Ni ho pensis ni un segon, el gos se’n va fora d’aquesta casa”, la mare contestà “ Ai, pobret s’ha perdut, i si ens el quedem? Va si et plau?”, el pare per no discutir ja de bon matí va acceptar la proposició de la seva dona. El gos es quedava a casa.
El dubte de l’absència del seu fill va començar a guanyar intensitat, la mare es va començar a amoïnar i de seguida va començar a pensar on podria estar el seu fill. A casa d’un amic? El que menys s’esperava era la nova identitat del seu fill. Mentrestant el gos va pujar a la seva cambra on es va estirar al seu llit, un cop va pujar la mare i el va veure va pensar si allò eren comportaments normals d’un gos, llavors es va apropar fins on estava ell i el va mirar a la cara, allà trobava una cosa familiar, aquells ulls tan grans i de color marró clar li eren coneguts, eren molt semblant als del seu fill. Per tant es va adonar de sobte que el seu fill no havia desaparegut, sinó que havia patit una transformació un tant estranya, ella per no espantar encara més a la seva família no ho va dir a ningú, però quan es va girar em van entrar unes ganes terribles de menjar per això vaig sortir disparat de la meva habitació, i vaig sortir per la porta. Un cop travessada la porta vaig creuar el carrer corrents, veia com al restaurant del davant el cuiner estava llençant el menjar a les escombraries, ja l’olorava. De sobte vaig sentir un soroll estrident, vaig girar el cap, i vaig veure com el para-xocs d’un cotxe s’incrustava en les meves costelles.
Em vaig despertar d’un somni intranquil, vaig veure com sempre les parets de la meva habitació, el meu braç dret estava enguixat, i em feia molt de mal. La meva mare se’m va apropar i em va dir: tranquil fill, el pitjor ja ha passat, no sé per què però una calma immensa es va apoderar del meu cos.

2010-05-25T00:33:00.000-07:00

2. Confeccionar un relat que s’iniciï com el llibre de Kafka (amb un petit canvi): “Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertit/-da en…”

Quan un matí em vaig despertar d’un somni intranquil, notava la boca molt seca, sobretot la llengua, no entenia el que passava, els meus ulls... no, no era normal, veia la meva habitació amb una altra gamma de colors, vaig pensar que el millor era aixecar-me i mirar per veure el que passava, però no, no calia que m’aixequés, és més, abans de fer-ho vaig veure una cosa allargada que sobresortia del meu cul, semblava una cua! Allò era impensable...m’havia convertit en un gat! I no un gat d’aquells adorables que surten per la televisió, m’havia convertit en un gat molt lleig, un gat esfinx d’aquells, havia begut oli, no podia sortir de l’habitació per moltes raons, les quals destaquen dos molt importants, una era que la meva mare era al•lèrgica als gats, i l’altra que no podia anar a treballar, perquè treballava com ensinistrador de gossos, si anava a treballar era fàcil que els gossos em perseguissin fins que la cua se’m desenganxés del cos...no, no era molt bona idea...si ho hagués sabut hauria escollit un treball menys perillós...però no...precisament m’havia de convertir en gat. Era l’hora d’esmorzar, i la meva família i jo sempre esmorzem junts, o no en pocs segons vindrà el meu germà petit a despertar-me. Aquí el tenim...el Lucas va arribar com sempre puntual per tocar-me els nassos, té un any i cinc mesos i no hi ha cap dia que no passi per la meva habitació per despertar-me, si em veu la he pifiada. No podia ser d’una altra manera, en veurem em va agafar amb les seves manetes i em va començar a acariciar amb totes les seves forces, notava com si la pell sem desplacés del cos. Buf...per fi i, amb esforç, vaig poder tancar la porta. Però els meus problemes no havien acabat , la meva mare es va apropar la porta i va anunciar amb la seva melodiosa veu que era l’hora d’esmorzar, li vaig dir que no, que no em trobava bé, entre una d’aquestes paraules, se’m va escapar un “miau” i de seguida la meva mare va entrar pensant-se que hi hauria un gat o alguna cosa per l’estil, i ja sabem que la meva mare és al•lèrgica, finalment va entrar i va fer un cop d’ull a l’habitació i quan va veure un gat amb calçotets va fer un crit que és van assabentar els veïns del barri del costat. Van venir tots: les meves dues germanes petites i el novio de la meva mare amb el Lucas als braços. Tots es van quedar bocabadats, jo ja m’imaginava als telenotícies del vespre i els titulars de demà: un home de vint-i-cinc anys es desperta convertit en el gat més lleig del mòn...
La meva mare va començar a cridar, les meves germanes no paraven de riure i el meu germà petit, plorava al veure a la seva mare cridant, els meus sentits estaven més vius. La reacció que vaig tenir no va ser pas bona, vaig sortir corrents i vaig esgarrapar a la meva mare, tot seguit vaig sortir per potes i vaig marxar el més lluny que vaig poder. Quan em vaig donar compte estava en un barri marginal de les afores de la ciutat, sense menjà, sense casa, sense família, sense voler-ho, m’havia convertit en un gat de carrer...

toni quintana gavilán

2010-05-17T04:49:00.001-07:00

Toni Quintana Gavilán

IDEES PRINCIPALS DE LA TRANSFORMACIÓ DE KAFKA
• Frank Kafka considera aquest episodi, un episodi familiar, un relat d’estar per casa.
• El seu inconscient el mantenia lligat a la casa paterna; la seva salvació: L’ESCRIPTURA.
• Kafka escrivia per defensar-se de la familia, deixa de banda la resta i s’aïlla
• Fa un símil amb la seva vida, van deixant al escarabat tot sol, com van fer amb ell.
• Es manté Fidel amb el gramaticalisme de l’escola.
• Tenia tuberculosi, tota la seva vida eren canvis
• Kafka havia transformat la seva vida mitjançant llibres, només se’l podia recordar com a un personatge de ficció
• Per a ell l’escarabat era un símbol, no li agradava un insecte a la portada, haguès preferit una escena familiar
• La historia de la metamorfosi pot ser la historia de un home que no te res
• Kafka s’interessa per saber què diuen i opinen els psicoanalistes de les seves obres.

2010-05-10T06:33:00.000-07:00

La ciència

2010-04-14T10:13:00.001-07:00

crimonia d noces

2010-04-08T11:36:00.001-07:00

CÍTICA MADAME BOVARY (pel•lícula) TONI QUINTANA

Crec que aquesta adaptació de la novel•la de Gustave Flaubert és una brillant adaptació a la televisió, ja que ens explica molt bé els detalls de la novel•la, a vegades, imitant els diàlegs a la perfecció. Una de les coses dolentes que destacaria és l’actuació dels diversos actors. Com per exemple la de la protagonista Isabelle Hupert, crec que la seva actuació, de vegades és una mica exagerada, i d’altres no s’esforça gaire. Però una cosa que s’ha de tenir molt en compte és el nefast doblatge que han fet els dobladors espanyols, és, per a mi, la rao de que en la versió espanyola sembli que els actors ho fagin malament. A demés, crec que s’han escollit malament el repart dels personatges, al llibre jo pensava que Emma Bovary era una noia molt jove, i penso que a la pel•lícula, l’actriu que la interpreta és major del que m’esperava. Opino de igual manera amb l’actor que interpreta a Charles Bovary, Jean- François Balmer, a la pel•lícula no me’l imaginava com l’adapten a la novel•la, crec que és massa vell a la pel•lícula, l’han exagerat. Pel que fa als demés actors i actrius, són adequats, el pare de Emma, el jove Leon i Rodolphe. Una altre aspecte molt positiu que s’ha de destacar és el magnífic vestuari que utilitzen, està molt ben ambientat a l’època de la novel•la, i es va demostrar sent una pel•lícula nominada a l’oscar pel millor vestuari. Cal reiterar que la meva opinió sobre les actuacions podria ser millor si no fòs pels doblatges.

2010-04-08T11:36:00.000-07:00

2010-04-07T04:40:00.001-07:00

Crítica Guille Cabo:
La pel•lícula Amistats Perilloses de Stephen Frears és un film ambientat en el segle XVIII, en una societat autoritària amb un únic monarca que governa tot el país. França és el lloc on hi transcorre tota la historia, de fet, moltes de les coses que surten en aquesta pel•lícula es donen a causa de que tota l’acció succeeix en aquest país (convents de monges, palaus amb jardins immensos, una gran afició cap a la música i el teatre clàssic, característic d’aquest país). L’ambientació dels successos està molt ben trobada, i a la seva vegada molt ben donada. La fidelitat de la transmissió de dades és autèntica i molt fidedigna, els personatges són molt ben adequats a l’època en que es viu (plena de traïcions amoroses, misteris entre famílies, lluites de diferents nissagues, competició per la puresa i espiritualitat completes etc), i a més a més l’actitud i personalitat que emprenen envers a les diferents situacions que viuen, és totalment encertada i admirada pel públic que gaudeix d’aquesta obra cinematogràfica. John Malkovich es surt literalment del paper que se li dona, encarna perfectament un noble dèspota i pèrfid que només pretén guiar les situacions cap al costat que li sigui més favorable, de fet tota l’obra gira entorn a aquest tema. Glen Close representa la cortesana admirada per totes les demés dones, ja que aparenta una perfecte educació i una admirable destresa per calmar-se davant les diferents situacions adverses. Tot i això resulta ser més desgraciada i roí que el propi John Malkovich, ja que al final desencadena un duel que es podria haver evitat. Amb conclusió em sembla un molt bon film que es digne de ser destacat com a obra històrica ja que representa una profunda intimitat i precisió en el que és la vida cortesana al segle XVIII. No crec que li falti cap del ingredients per ser una bona pel•lícula, ja que des del principi es fa ús d’un magnífic llenguatge en clau entre els dos protagonistes, ja que hi ha coses que només poden dir amb la mirada o amb les seves accions, ja que la societat del moment no les tolerava.

2010-04-07T04:39:00.001-07:00

FITXA TÈCNICA DEL FILM DE CLAUDE CHABROL

TÍTULO ORIGINAL Madame Bovary
AÑO 1991
DURACIÓN 131 min. Trailers/Vídeos
PAÍS Francia
DIRECTOR Claude Chabrol
GUIÓN Claude Chabrol (Novela: Gustave Flaubert)
MÚSICA Matthieu Chabrol
FOTOGRAFÍA Jean Rabier
REPARTO Isabelle Huppert, Jean- François Balmer, Christophe Malavoy, Lucas Belvaux, Jean Yanne
PRODUCTORA MK2 Productions / CED / FR 3
GÉNERO Drama
SINOPSIS: Emma Bovary es la insatisfecha mujer de un médico rural que ansía pertenecer a la alta sociedad francesa. Sus ambiciones y un apasionado affair con un joven aristócrata la conducirán a una situación que prevee trágicas consecuencias. La musa de Chabrol Isabelle Huppert encarna a la fatal heroína en una de las adaptaciones más aclamadas de la novela de Gustave Flaubert. (FILMAFFINITY).

FITXA TÈCNICA DEL FILM DE VINCENNTE MINELLI

Año de producción: 1949
País: EE.UU.
Dirección: Vincente Minnelli
Intérpretes: Jennifer Jones, James Mason, Van Heflin, Louis Jourdan, Alf Kjellin, Gene Lockhart
Argumento: Gustave Flaubert (novela)
Guión: Robert Ardrey
Música: Miklós Rózsa
Fotografía: Robert H. Planck
Distribuye en DVD: Warner
Duración: 130 min.
Público apropiado: Jóvenes-adultos
Género: Drama, Romántico
Sinopsis: Se trata de la trágica novela de Gustave Flaubert sobre la frágil Emma Bovary (Jennifer Jones), mujer maltratada por la vida y sometida al chantaje por culpa de un pasado tormentoso. La originalidad de su tratamiento es que el propio Flaubert (encarnado por James Mason) aparece al comienzo y al final de la historia defendiendo a su personaje ante un jurado francés.
Fitxa tècnica del film de Jean Renoir
Director: Jean Renoir

Intérpretes: Alice Tissot, Daniel Lecourtois, Fernand Fabre, Max Dearly, Pierre Renoir,
Valentine Tessier

Título en VO: Madame Bovary

País: Francia

Año: 1933.

Duración: 101 min.

Clasificación: Todos los públicos

Género: Melodrama

Color o en B/N: Blanco y Negro

Guión: Jean Renoir

Fotografía: Jean Bachelet

Música: Darius Milhaud

Uno de los films menos estimulantes de su director en el que propuso una fría versión de la novela de Gustave Flaubert

Fitxa tècnica del film de Carlos Schlieper

Director: Carlos Schlieper
Guión: María Luz Regás y Ariel Cortazzo según la novela homónima de Gustave Flaubert

Actores: Mecha Ortiz, Roberto Escalada, Enrique Alvarez Diosdado, Alberto Bello, Angelina Pagano, Manolo Díaz.

Género: Drama

País: Argentina

Idioma: Español

Duración: 82 Minutos

Fitxa tècnica del film de Tim Fywell
Año: 2000
Director: Tim Fywell
País: Sin especificar
Género: Drama
Edad: Sin clasificar

Sinopsis: "Madame Bovary", en apariencia, una convencional historia de adulterio, pero logra convertirse en un profundo análisis de la humanidad y, en concreto, en un ataque a la monotonía y a las desilusiones de la vida burguesa. Emma Bovary, con la imaginación repleta de románticas ilusiones sobre el amor.

2010-02-22T04:56:00.000-08:00

FAUST

2010-02-17T08:43:00.000-08:00

http://www.scribd.com/full/26727711?access_key=key-5fg3x1lo7mtxdoxzo00

2010-02-11T08:36:00.000-08:00

http://www.scribd.com/full/26727711?access_key=key-5fg3x1lo7mtxdoxzo00

2010-02-10T04:40:00.001-08:00

ilustració

2010-02-09T14:08:00.000-08:00

Lite Universal

2010-02-04T07:27:00.001-08:00

neoclàssic romanticisme

Resum Teatre XVI

2010-01-18T08:57:00.001-08:00

El Teatro Europeo

View more presentations from pol.

Shakespeare

2010-01-17T07:36:00.000-08:00

25148589-Resum-de-S-in-love[1]

Resum Renaixement italià

2009-11-30T09:35:00.000-08:00

Context històric i social

Treball Tristany i Isolda

2009-11-02T14:59:00.000-08:00

TRISTANY I ISOLDA

-2. Analitza el punt de vista i copia fragments representatius

El narrador ha utilitzat un punt de vista extern, ja que el narrador és omniscient, es a dir, utilitza la tercera persona, i ho sap tot sobre els personatges, personalitat, fisic…

EX: senyors, us plau sentir un comte de amor i de mort? Es de Tristany i Isolda (aquí ens diu que no participa a la història)

-3: Fes una síntesi dels primers anys de vida de Tristany

Tristany, fill de Rivalèn i Blancaflor, és segrestat per uns comerciants de Noruega. El vaixell en el que navega naufraga però Tristany consegueix arriba fins la costa de Cornualla on topa amb uns caçadors. Els ensenya a ecapçar als animals d’una manera més precisa i també els mostra tècniques de caça més avançades.

Tristany decideix anar a visitar al rei de la regió i li insisteix per ser el seu servent. Finalment el rei de Cornualla, Marc, acull a Tristany i sorgeix una gran amistat entre els dos.

-4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:

Occir: un dia, ella sabé que el duc Morgan l’havia occit a traició ( pg. 1 ), sinònim matar.

Ensinistrar: l’ensinistrar a jugar a la llança. ( pg. 2 ), sinònim, ensenyar.

Errívol: temps errívol per mars i terres ( pg. 5 ), sinònim erroni.

CAPÍTOL II

-1. Assenyala en un mapa alguns dels indrets que apareixen al llibre, aquells que trobis (Cornualla, Leonís, Irlanda

-2: Trobes algun paral•lisme entre un episodi entre els dos episodis ?

- “Ai las!, no havia de tornar més. Un dia, ekka sabé que el duc Morgan l’havia occit a traïció. Ella no el plorà: ni crits ni, ni laments, però els seus membres(…)

- “ Ai las!, aquest port era Weisefort, on jeia el morholort, i llur dama era Isolda la Blonda. Ella sola, hábil en filtres(…)

-3: Dades del capítol per caracteritzar el personatge de Tristany i el d’Isolda

Tristany, a diferència del altres caballers, s’ofereix al rei Marc per lluitar contre el ferotge Morholt, cosa que significa que el jove caballer és valent i dona la vida per la seva terra i pels seus, Marc en aquest cas.

Isolda acull a Trsitany al palau del rei i sana les seves ferides. Trsitany és un desconegut per Isolda, el qual vol dir que la princesa té un gran cor i es preocupa molt pels altres i que també procura ajudar sempre en tot el que pot.

-4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:

Ardit: ¿ no saps tu que per sortilegi ha fet volar el cap dels més ardits campions? ( pg. 8 ), sinònim valent.

Clamoreig: I un clamoreig de desgràcia retrunyí. Referent al crits de goig y glória.

Beuratge: Preparaba eficaços beuratges. Liquid que s’ingereix que proporciona una serie de qualitats.

Capítol III

2009-10-27T15:22:00.000-07:00

La novel·la cortesa o novel·la artúrica

Les primeres mostres de novel·les, de mitjan segle XII i aparegudes a França, tenen
coma heroi o protagonista un cavaller i pertanyen a un tipus de narració que va ser denominada romans. Per norma els romans es desenvolupa a la Gran Bretanya i a la Petita Bretanya (França). Aquestes novel·les reben, també, el nom de roman courtois “novel·la cortesa”.

Les narracions més antigues es troben escrites en versos pariats de vuit síl·labes de rima cosonant, tracten assumptes situats en un ambient fantàstic i la trama fonamental és amorosa o és l’aventura que el caballer desenvolupa per assolir la seva meta on s’ha d’enfrontar amb perills i ha de superar obstacles.

La novel·la cortesa o artúrica es diferencia dels cantars de gesta perquè aquests són narracions en vers, de rima assonant, tracten assumptes de guerra contra els sarraïns, normalment es desenvolupen en terres italianes o espanyoles y no donen gaire importància al tema amorós o, si més no, no tanta com s’en dóna a les novel·les artúriques.

Les novel·les de l’antiguitat

Abans de l’aparició de la novel·la artúrica sorgiren d’altres tipus de romans que llavors significava “traducció”. Més tard va passar a significar “narració”. Finalment acabarà significant novel·la.

El cicle artúric

Possiblement la matèria de Bretanya degui alguns dels seus elements a l’antiga tradició llegendària bretona o cèltica de les quals hi ha poca informació i pocs documents.

Independentment d’aquests fets ek ount de partença del cicle artúric el constitueix una de les obres de Godofred de Monmouth, La història dels reis de Bretanya.

El 1555 el poeta Rober Wace va traduir l’obra de Monmouth al francès en pariats octosíl·labs. Com a element afegit es fa referència a la famosa “taula rodona”.

El rei Artús apareix a la literatura com el monarca ideal. Es pensa que el personatge està insipirat en un soldat romà que existí realment o també a algun cabdill guerrer bretó.

El tema central és la búsqueda del Sant Graal, el calze on es suposava que havia begut Jesús i que atorga la vida eterna a qui se’l beu.

La llegenda d’Artús té el seu punt culminant en l’episodi d’Excalibur, que només ell és capaç d’arrencar de la pedra i per tant es converteix en rei.

Quan és rei es troba envoltat dels més valents i coratjossos cavallers del regne entre els quals figuren Lancelot i Perceval. Artús es casa amb Ginebra, però ella el traïciona i s’enamora de Lancelot.

El rei Artús ha passat a la iconografia popular com a símbol d’intèl·ligencia, honor i lleialtat.

Les grans novel·les del segle XII

Tristany i Isolda

És la llegenda per excel·lència del cicle Artúric. El tema pricipal és l’amor que senten dos joves (Tristany i Isolda) al beure’s una poció màgica d’enamorament.

Chrétien de Troyes

Chrétien de Troyes va començar la seva producció adaptant obres dels clàssics, com
Ovidi, del qual va traduir L’Ars Amandi o les faules de les Metamorfosis. Tres de les seves obres més representatives són El cavaller del lleó, El cavaller de la carreta i El conte del Graal.

2009-10-22T07:14:00.000-07:00

Mighty Aphrodite
Título: Poderosa Afrodita
Ficha técnica
Dirección
Woody Allen

Producción
Robert Greenhut
Helen Robin
Thomas Reilly

Guión
Woody Allen
Fotografía
Carlo DiPalma
Reparto
Woody Allen
Helena Bonham Carter
Mira Sorvino
F. Murray Abraham
David Ogden Stiers
Jimmy McQuaid
Olympia Dukakis
Danielle Fernald
Michael Rappaport

Datos y cifras
País(es)
Estados Unidos

Año
1995

Género
Comedia
Duración: 95 minutos

Cartell Poderosa Afrodita.

• Explicar els elements que la relacionen amb el teatre grec (presencia del cor, el corifeu, personatges de Tinèsies i Casandra)

El cor: El cor en tot moment narra els successos de la pel•lícula. També hem de ser conscients de que el cor es fa preguntes sobre la vida sobre la vida dels protagonistes, i a la vegada adverteix (indirectament) al Lenny de no agafar el mal camí.

El corifeu: el corifeu contextualitza les situacions que viu el protagonista (ens orienta) i a la vegada respon certes preguntes que fa el cor, ja que ell coneix la transició de l’argument i guia a l’espectador. En múltiples ocasions se li apareix al Lenny i l’adverteix (directament) de fer el correcte.

Tinèsies: En la mitologia grega, Tirèsias (en grec Τειρησίας) és un endeví cec de Tebes. És fill d'Everes i de la nimfa Càriclo i té dues filles: Manto i Dafne. Ell i Calcant són els endevins més coneguts de la mitologia grega.
Cassandra: En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

De petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà Helen, al temple d'Apol•lo. Les serps sagrades de l'altar del déu van llepar-los les orelles, d'aquesta manera van rebre el do de la profecia.
En créixer, es va fer sacerdotessa d'Apol•lo però, en rebutjar l'amor del déu, aquest va fer caure sobre ella la maledicció que mai no en creurien els pronòstics. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que es sabes que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Helena a Troia, però ningú no la va creure.

Destí: El cor i el corifeu avisen sobre el destí als protagonistes, els ajuden a prendre algunes decisions i els influencien sobre les seves eleccions. En tot moment se sap que el relat patirà un destí, el qual està predestinat a ser d’una forma determinada. Els personatges son víctimes del seu destí i no poden evitar patir una sèrie de conseqüències que repercuteixen en la seva estabilitat emocional

Crítica: Basant-nos en el que em pogut veure de la pel•lícula, ens ha resultat ser una obra de bona qualitat artística. Com a bona obra de tragicomèdia, combina perfectament les situacions tràgiques i desesperants, amb les situacions de profunda comèdia. Woody Allen aconsegueix interpretar perfectament un paper el qual resulta ser el d’un paranoic obsessionat amb la procedència del seu fill adoptat. La obra transcorre amb certa rapidesa, però tot i això podem palpar el rerefons grec. Constantment estan apareixent personatges representats de la historia de la tragèdia grega, com Cassandra o l’endeví de Tebes, com a pel•lícula se’ns fa divertida, entretinguda, i educativa. Tots aquests elements ens fan entreveure una gran obra de Woody Allen...

VIDEO:

Treball de literatura universal (primer examen)

2009-10-13T10:45:00.000-07:00

Quins són aquests personatges?
Eva: Segons la bíblia es la primera dona de la creació (discrepància amb la Torà, que considera que Lilit va ser la primera dona). Déu va crear a Eva a partir de la costella de Adam (primer home) y fang. Eva vol dir “feta del fang”. Déu més tard la va expulsar del paradís a causa de haver provat la fruita prohibida. Eva va engendrar a Caín i Abel.

Ester: Ester era fila de Abihail, oncle de Mardoqueu. Va quedar orfe i el seu oncle va adoptar-la i la va criar com si fos la seva filla. Ester es d’origen babilònic i significa “estrella”.

Dalila: Dalila era l’enamorada de Samsó. Era una espía del exèrcit dels Filisteus.

La dona de Putifar: Era un personatge sense nom que apareix al llibre del gènesi i que causà l’empresonament del patriarca Josep.

Historia dels personatges?

Història d’Eva: la seva història es troba al llibre del Gènesis. Va ser creada Déu a l’hort del Edén, amb l’ajuda d’Adan, Déu li va dir que podia menjar de tots els arbres de l’hort menys el de la ciència del bé i del mal, per no morir, però Eva va ser enganyada per una serp, que és la representació del dimoni, llavors ella va veure aquest arbre tan agradable als ulls que va menjar una poma d’aquest arbre i li va donar de menjar a Adan, quan Déu es va assabentar va informar a Eva de que quan tingués fills els seus dolors augmentarien en el part i per haver donat un fruit al teu marit ell tindrà autoritat sobre tu, però ell haurà de treballar per menjar, i vosaltres dos morireu. Per aquest motiu van ser expulsats del jardí de l’Eden.

Història d’Ester: El llibre d'Ester pertany a l'Antic Testament escrit cap al segle IV aC.La història està ambientada a l'exili jueu a Babilònia. El rei persa Assuer busca una nova esposa després de repudiar la seva per un escàndol amb uns ambaixadors. Ester es presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortesà envejós planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva pròpia muller pertany a aquesta raça. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret.

Història de Dalila: Dalila l’enemorada de Samsó li va preguntar tres cops el secret de la seva força, però les tres respostes eren falses, però el quart cop li va dir la veritat i ella el va traïr. Va dir als enemics de Samsó el secret de la seva força que eren els cabells.

Història de la dona de Putifar: L’esposa de Putifar no era tant fidel com el seu serf Josep. Repetides vegades va tractar de seduir-la i un dia quan no hi havia homes a la casa es va insinuar a Josep però aquest no va cedir, sinó que va fugir. Quan Putifar va tornar a casa va escoltar el fals intent d’acusació de violació. Ell s’ho va creure i va fer tancar a la presó a Josep.

Deduir què simbolitzen aquestes dones.

Eva: Simbolitza la dona humana, creada amb la voluntat de Déu, i la costella de Adam, el seu company. Eva simbolitza la presencia del esperit femení que acompanya al home, al igual que també pot simbolitzar la fertilitat i la procreació de la humanitat.

Ester: Simbolitza la seducció i la astucia que utilitza ella per tal de aconseguir alguna cosa. De fet també simbolitza la atracció que causa la dona en el home.

Dalila: Simbolitza la traició de la dona, també es pot interpretar que simbolitza la curiositat humana, la intriga...

Dona de Putifar: Simbolitza la infidelitat de la dona, i la seducció purament luxuriosa. Desempenya un paper d’una persona gelosa, i rencorosa

Busca imatges i representacions artístiques d’aquestes dones.

QUADRES

José y la mujer de Putifar

Tintoretto (El)

Sansón y Dalila

Anthony van Dyck

Ester y Jeremías

Anónimo

EVA

Alberto Durero

ALTRES

Historia EVA y ADAN:

Ester (historia):

Sansó y dalila:

2009-10-05T08:27:00.001-07:00

LA LITERATURA GREGA

El poble grec va crear una de les cultures més importants, la literatura grega i la llatina són les més imitades per les europees, la inspiració de la literatura grega és la mitologia, hi han dos grans èpoques:
*Arcaica: naixement de l’epopeia, lligada al nom d’Homer.
*Clàssica: on destaquen la tragèdia i la comèdia.
LA TRAGÈDIA CLÀSSICA:
El teatre de l’antiguitat troba el seu origen en manifestacions religioses del poble grec, va néixer del ditiramb, himne dedicat a Dionís. Era format per un cor dirigit per un corifeu, més tard es van anar afegint els personatges.
La tragèdia és una de les creacions més importants del poble grec, s’han fet moltes versions avui dia d’aquelles obres degut a les intenses emocions que transmetien. La lluita del home contra l’irremeiable és l’essència de la tragèdia clàssica.

ELS CICLES LLEGENDARIS:
Per situar les obres en el seu context argumental es necessari conèixer els cicles llegendaris. L’obra que analitzem, Antígona de Sòfocles, pertany al cicle de Tebes, Èdip fill de Laios, rei de Tebes, i de Iocasta es abandonat perquè mori ja que un oracle havia anunciat al seu pare que si tenia un fill el mataria, Èdip es recollit per un camperol i el cuida fins que es fa gran, se’n va de casa i en el viatge es troba amb el seu pare, que sense saber-ho el mata en una baralla, es dirigeix a Tebes i es casa amb la seva mare, quan se n’adonen del secret Iocasta es suïcida i Èdip es treu els ulls.
Ells dos havien tingut quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene, els dos primers en adonar-se del que havia fet el seu pare l’expulsen de la ciutat, ell els maleeix i els diu que es donarien mort l’un a l’altre, per que no passes es divideixen el regnat un any cadascú, quan passa el primer any Etèocles no li vol donar el regnat al seu germà i es desencadena una guerra on els dos moren, Creont, actual rei de Tebes decideix castigar a Polinices, no deixa que sigui enterrat, però Antígona desobeeix i l’enterra, Creont fa matar a Antígona.

SENTIT DE LA TRAGÈDIA:

L’espectador s’identifica amb el personatge i experimenta els sentiments d’éleos i phobos. El protagonista ha transgredit la llei, per tant serà castigat i el seu destí serà tràgic, l’especatdor sentirà per aquest compassió i temor. Aristòtil va ser el primer en fer una interpretació d’aquest gènere. La tragèdia grega sap reflectir passions i conflictes humans. Les tragèdies es feien als amfiteatres, on intervé un personatge i un cor dirigit per un corifeu.

PRINCIPALS AUTORS:

*Èsquil: veritable creador de la tragèdia grega, planteja problemes morals i religiosos.
*Eurípides: els personatges no es guien per les intencions dels deus si no per la seva consciència.
*Sòfocles: el més cèlebre dels tràgics grecs, els seus personatges son més humans. El destí planeja sempre sobre l’acció.

ANTÍGONA:

Dos germans lluiten pel tron de la ciutat en la guerra es donen mort l’un a l’altre, Creont ordena que no s’enterri al segon, però Antígona desobeeix.
Per ella son primer les lleis divines mentre que per ell son primer l’ordre humà i les lleis.
-Personatges:
*Antígona: protagonista de l’obra, te valor, noblesa i honor, experimenta solitud en els seu acte heroic, els seus planys donen encara més valor al seu sacrifici.
*Ismene: representa les pors i els dubtes, enlaira la figura d’Antígona, reconeix la injustícia que el tirà comet contra Polinices, és un personatge mal acabat.
*Hèmon: fill de Creont i promès de Antígona, jove tímid i delicat, s’oposa al seu pare, el discurs que dona és massa fred per una persona enamorada que veu com la seva promesa es condemnada a mort, es troba amb un pare que és més tirà que pare.
*Creont: és un exemple d’home que transgredeix la mesura i es castigat pels deus. Pensa que el interès públic està per sobre de l’amistat, que la ciutat és del qui mana, pensa que la dona està per sota de l’home i que un grapat de diners pot comprar a qualsevol, les seves decisions no han portat més que desastres.

Resum Bíblia

2009-09-22T08:45:00.000-07:00

La Bíblia és el llibre de la cultura unviersal, ja que conté el seu nucli moral, de visió del món, etc. És un llibre que ha estat determinant en l'art la literatura i ha condicionat moltes cultures i corrents de pensament, però sobretot la Bíblia es coneix com a llibre religiós i és propi dels cristians i dels jueus.

La data d'escriptura d'aquest llibre sagrat és poc uniforme, ja que abraça uns dotze segles d'història (s.X a.C - s.2 d.C).

Es divideix en dues parts: L'antic i el nou testament. L'Antic testament fa referència a les diverses etapes per les quals passa el poble hebreu i en termes generals ens explica la seva cultura les seves tradicions etc. El nou en canvi té una temàtica del tot diferent, en poques paraules, ens relata la vida de Jesús.

L'antic testament el formen 46 llibres que l'església reconeixs com a canònics. Existeixen, també, els evangelis apòcrifs que no han estat acceptats per l'església.

El nou testament es compon per 27 llibres també reconeguts com a canònics.

La Bíblia recull un extens ventall de gèneres literaris, aquests són els més freqüents:

- Històric
- Llegendari
- Mitològic
- Poètic
- Profètic
- Sapiencial
- Epistolar

2009-09-17T07:32:00.000-07:00

Hola! Som el Toni Quintana, el Guille Cabo, el Pol Plana i l'Oriol Sendra i aquest és el nostre bloc.

Estem contents de tenir un nou bloc on poder penjar treballs de l'assignatura de Literatura Universal. Anirem actualitzant-lo a mesura que avanci el curs..

PTGU