miércoles, 14 de abril de 2010
jueves, 8 de abril de 2010
CÍTICA MADAME BOVARY (pel•lícula) TONI QUINTANA
Crec que aquesta adaptació de la novel•la de Gustave Flaubert és una brillant adaptació a la televisió, ja que ens explica molt bé els detalls de la novel•la, a vegades, imitant els diàlegs a la perfecció. Una de les coses dolentes que destacaria és l’actuació dels diversos actors. Com per exemple la de la protagonista Isabelle Hupert, crec que la seva actuació, de vegades és una mica exagerada, i d’altres no s’esforça gaire. Però una cosa que s’ha de tenir molt en compte és el nefast doblatge que han fet els dobladors espanyols, és, per a mi, la rao de que en la versió espanyola sembli que els actors ho fagin malament. A demés, crec que s’han escollit malament el repart dels personatges, al llibre jo pensava que Emma Bovary era una noia molt jove, i penso que a la pel•lícula, l’actriu que la interpreta és major del que m’esperava. Opino de igual manera amb l’actor que interpreta a Charles Bovary, Jean- François Balmer, a la pel•lícula no me’l imaginava com l’adapten a la novel•la, crec que és massa vell a la pel•lícula, l’han exagerat. Pel que fa als demés actors i actrius, són adequats, el pare de Emma, el jove Leon i Rodolphe. Una altre aspecte molt positiu que s’ha de destacar és el magnífic vestuari que utilitzen, està molt ben ambientat a l’època de la novel•la, i es va demostrar sent una pel•lícula nominada a l’oscar pel millor vestuari. Cal reiterar que la meva opinió sobre les actuacions podria ser millor si no fòs pels doblatges.
Crec que aquesta adaptació de la novel•la de Gustave Flaubert és una brillant adaptació a la televisió, ja que ens explica molt bé els detalls de la novel•la, a vegades, imitant els diàlegs a la perfecció. Una de les coses dolentes que destacaria és l’actuació dels diversos actors. Com per exemple la de la protagonista Isabelle Hupert, crec que la seva actuació, de vegades és una mica exagerada, i d’altres no s’esforça gaire. Però una cosa que s’ha de tenir molt en compte és el nefast doblatge que han fet els dobladors espanyols, és, per a mi, la rao de que en la versió espanyola sembli que els actors ho fagin malament. A demés, crec que s’han escollit malament el repart dels personatges, al llibre jo pensava que Emma Bovary era una noia molt jove, i penso que a la pel•lícula, l’actriu que la interpreta és major del que m’esperava. Opino de igual manera amb l’actor que interpreta a Charles Bovary, Jean- François Balmer, a la pel•lícula no me’l imaginava com l’adapten a la novel•la, crec que és massa vell a la pel•lícula, l’han exagerat. Pel que fa als demés actors i actrius, són adequats, el pare de Emma, el jove Leon i Rodolphe. Una altre aspecte molt positiu que s’ha de destacar és el magnífic vestuari que utilitzen, està molt ben ambientat a l’època de la novel•la, i es va demostrar sent una pel•lícula nominada a l’oscar pel millor vestuari. Cal reiterar que la meva opinió sobre les actuacions podria ser millor si no fòs pels doblatges.
CÍTICA MADAME BOVARY (pel•lícula) TONI QUINTANA
Crec que aquesta adaptació de la novel•la de Gustave Flaubert és una brillant adaptació a la televisió, ja que ens explica molt bé els detalls de la novel•la, a vegades, imitant els diàlegs a la perfecció. Una de les coses dolentes que destacaria és l’actuació dels diversos actors. Com per exemple la de la protagonista Isabelle Hupert, crec que la seva actuació, de vegades és una mica exagerada, i d’altres no s’esforça gaire. Però una cosa que s’ha de tenir molt en compte és el nefast doblatge que han fet els dobladors espanyols, és, per a mi, la rao de que en la versió espanyola sembli que els actors ho fagin malament. A demés, crec que s’han escollit malament el repart dels personatges, al llibre jo pensava que Emma Bovary era una noia molt jove, i penso que a la pel•lícula, l’actriu que la interpreta és major del que m’esperava. Opino de igual manera amb l’actor que interpreta a Charles Bovary, Jean- François Balmer, a la pel•lícula no me’l imaginava com l’adapten a la novel•la, crec que és massa vell a la pel•lícula, l’han exagerat. Pel que fa als demés actors i actrius, són adequats, el pare de Emma, el jove Leon i Rodolphe. Una altre aspecte molt positiu que s’ha de destacar és el magnífic vestuari que utilitzen, està molt ben ambientat a l’època de la novel•la, i es va demostrar sent una pel•lícula nominada a l’oscar pel millor vestuari. Cal reiterar que la meva opinió sobre les actuacions podria ser millor si no fòs pels doblatges.
Crec que aquesta adaptació de la novel•la de Gustave Flaubert és una brillant adaptació a la televisió, ja que ens explica molt bé els detalls de la novel•la, a vegades, imitant els diàlegs a la perfecció. Una de les coses dolentes que destacaria és l’actuació dels diversos actors. Com per exemple la de la protagonista Isabelle Hupert, crec que la seva actuació, de vegades és una mica exagerada, i d’altres no s’esforça gaire. Però una cosa que s’ha de tenir molt en compte és el nefast doblatge que han fet els dobladors espanyols, és, per a mi, la rao de que en la versió espanyola sembli que els actors ho fagin malament. A demés, crec que s’han escollit malament el repart dels personatges, al llibre jo pensava que Emma Bovary era una noia molt jove, i penso que a la pel•lícula, l’actriu que la interpreta és major del que m’esperava. Opino de igual manera amb l’actor que interpreta a Charles Bovary, Jean- François Balmer, a la pel•lícula no me’l imaginava com l’adapten a la novel•la, crec que és massa vell a la pel•lícula, l’han exagerat. Pel que fa als demés actors i actrius, són adequats, el pare de Emma, el jove Leon i Rodolphe. Una altre aspecte molt positiu que s’ha de destacar és el magnífic vestuari que utilitzen, està molt ben ambientat a l’època de la novel•la, i es va demostrar sent una pel•lícula nominada a l’oscar pel millor vestuari. Cal reiterar que la meva opinió sobre les actuacions podria ser millor si no fòs pels doblatges.
miércoles, 7 de abril de 2010
Crítica Guille Cabo:
La pel•lícula Amistats Perilloses de Stephen Frears és un film ambientat en el segle XVIII, en una societat autoritària amb un únic monarca que governa tot el país. França és el lloc on hi transcorre tota la historia, de fet, moltes de les coses que surten en aquesta pel•lícula es donen a causa de que tota l’acció succeeix en aquest país (convents de monges, palaus amb jardins immensos, una gran afició cap a la música i el teatre clàssic, característic d’aquest país). L’ambientació dels successos està molt ben trobada, i a la seva vegada molt ben donada. La fidelitat de la transmissió de dades és autèntica i molt fidedigna, els personatges són molt ben adequats a l’època en que es viu (plena de traïcions amoroses, misteris entre famílies, lluites de diferents nissagues, competició per la puresa i espiritualitat completes etc), i a més a més l’actitud i personalitat que emprenen envers a les diferents situacions que viuen, és totalment encertada i admirada pel públic que gaudeix d’aquesta obra cinematogràfica. John Malkovich es surt literalment del paper que se li dona, encarna perfectament un noble dèspota i pèrfid que només pretén guiar les situacions cap al costat que li sigui més favorable, de fet tota l’obra gira entorn a aquest tema. Glen Close representa la cortesana admirada per totes les demés dones, ja que aparenta una perfecte educació i una admirable destresa per calmar-se davant les diferents situacions adverses. Tot i això resulta ser més desgraciada i roí que el propi John Malkovich, ja que al final desencadena un duel que es podria haver evitat. Amb conclusió em sembla un molt bon film que es digne de ser destacat com a obra històrica ja que representa una profunda intimitat i precisió en el que és la vida cortesana al segle XVIII. No crec que li falti cap del ingredients per ser una bona pel•lícula, ja que des del principi es fa ús d’un magnífic llenguatge en clau entre els dos protagonistes, ja que hi ha coses que només poden dir amb la mirada o amb les seves accions, ja que la societat del moment no les tolerava.
La pel•lícula Amistats Perilloses de Stephen Frears és un film ambientat en el segle XVIII, en una societat autoritària amb un únic monarca que governa tot el país. França és el lloc on hi transcorre tota la historia, de fet, moltes de les coses que surten en aquesta pel•lícula es donen a causa de que tota l’acció succeeix en aquest país (convents de monges, palaus amb jardins immensos, una gran afició cap a la música i el teatre clàssic, característic d’aquest país). L’ambientació dels successos està molt ben trobada, i a la seva vegada molt ben donada. La fidelitat de la transmissió de dades és autèntica i molt fidedigna, els personatges són molt ben adequats a l’època en que es viu (plena de traïcions amoroses, misteris entre famílies, lluites de diferents nissagues, competició per la puresa i espiritualitat completes etc), i a més a més l’actitud i personalitat que emprenen envers a les diferents situacions que viuen, és totalment encertada i admirada pel públic que gaudeix d’aquesta obra cinematogràfica. John Malkovich es surt literalment del paper que se li dona, encarna perfectament un noble dèspota i pèrfid que només pretén guiar les situacions cap al costat que li sigui més favorable, de fet tota l’obra gira entorn a aquest tema. Glen Close representa la cortesana admirada per totes les demés dones, ja que aparenta una perfecte educació i una admirable destresa per calmar-se davant les diferents situacions adverses. Tot i això resulta ser més desgraciada i roí que el propi John Malkovich, ja que al final desencadena un duel que es podria haver evitat. Amb conclusió em sembla un molt bon film que es digne de ser destacat com a obra històrica ja que representa una profunda intimitat i precisió en el que és la vida cortesana al segle XVIII. No crec que li falti cap del ingredients per ser una bona pel•lícula, ja que des del principi es fa ús d’un magnífic llenguatge en clau entre els dos protagonistes, ja que hi ha coses que només poden dir amb la mirada o amb les seves accions, ja que la societat del moment no les tolerava.
FITXA TÈCNICA DEL FILM DE CLAUDE CHABROL
TÍTULO ORIGINAL Madame Bovary
AÑO 1991
DURACIÓN 131 min. Trailers/Vídeos
PAÍS Francia
DIRECTOR Claude Chabrol
GUIÓN Claude Chabrol (Novela: Gustave Flaubert)
MÚSICA Matthieu Chabrol
FOTOGRAFÍA Jean Rabier
REPARTO Isabelle Huppert, Jean- François Balmer, Christophe Malavoy, Lucas Belvaux, Jean Yanne
PRODUCTORA MK2 Productions / CED / FR 3
GÉNERO Drama
SINOPSIS: Emma Bovary es la insatisfecha mujer de un médico rural que ansía pertenecer a la alta sociedad francesa. Sus ambiciones y un apasionado affair con un joven aristócrata la conducirán a una situación que prevee trágicas consecuencias. La musa de Chabrol Isabelle Huppert encarna a la fatal heroína en una de las adaptaciones más aclamadas de la novela de Gustave Flaubert. (FILMAFFINITY).
FITXA TÈCNICA DEL FILM DE VINCENNTE MINELLI
Año de producción: 1949
País: EE.UU.
Dirección: Vincente Minnelli
Intérpretes: Jennifer Jones, James Mason, Van Heflin, Louis Jourdan, Alf Kjellin, Gene Lockhart
Argumento: Gustave Flaubert (novela)
Guión: Robert Ardrey
Música: Miklós Rózsa
Fotografía: Robert H. Planck
Distribuye en DVD: Warner
Duración: 130 min.
Público apropiado: Jóvenes-adultos
Género: Drama, Romántico
Sinopsis: Se trata de la trágica novela de Gustave Flaubert sobre la frágil Emma Bovary (Jennifer Jones), mujer maltratada por la vida y sometida al chantaje por culpa de un pasado tormentoso. La originalidad de su tratamiento es que el propio Flaubert (encarnado por James Mason) aparece al comienzo y al final de la historia defendiendo a su personaje ante un jurado francés.
Fitxa tècnica del film de Jean Renoir
Director: Jean Renoir
Intérpretes: Alice Tissot, Daniel Lecourtois, Fernand Fabre, Max Dearly, Pierre Renoir,
Valentine Tessier
Título en VO: Madame Bovary
País: Francia
Año: 1933.
Duración: 101 min.
Clasificación: Todos los públicos
Género: Melodrama
Color o en B/N: Blanco y Negro
Guión: Jean Renoir
Fotografía: Jean Bachelet
Música: Darius Milhaud
Uno de los films menos estimulantes de su director en el que propuso una fría versión de la novela de Gustave Flaubert
Fitxa tècnica del film de Carlos Schlieper
Director: Carlos Schlieper
Guión: María Luz Regás y Ariel Cortazzo según la novela homónima de Gustave Flaubert
Actores: Mecha Ortiz, Roberto Escalada, Enrique Alvarez Diosdado, Alberto Bello, Angelina Pagano, Manolo Díaz.
Género: Drama
País: Argentina
Idioma: Español
Duración: 82 Minutos
Fitxa tècnica del film de Tim Fywell
Año: 2000
Director: Tim Fywell
País: Sin especificar
Género: Drama
Edad: Sin clasificar
Sinopsis: "Madame Bovary", en apariencia, una convencional historia de adulterio, pero logra convertirse en un profundo análisis de la humanidad y, en concreto, en un ataque a la monotonía y a las desilusiones de la vida burguesa. Emma Bovary, con la imaginación repleta de románticas ilusiones sobre el amor.
TÍTULO ORIGINAL Madame Bovary
AÑO 1991
DURACIÓN 131 min. Trailers/Vídeos
PAÍS Francia
DIRECTOR Claude Chabrol
GUIÓN Claude Chabrol (Novela: Gustave Flaubert)
MÚSICA Matthieu Chabrol
FOTOGRAFÍA Jean Rabier
REPARTO Isabelle Huppert, Jean- François Balmer, Christophe Malavoy, Lucas Belvaux, Jean Yanne
PRODUCTORA MK2 Productions / CED / FR 3
GÉNERO Drama
SINOPSIS: Emma Bovary es la insatisfecha mujer de un médico rural que ansía pertenecer a la alta sociedad francesa. Sus ambiciones y un apasionado affair con un joven aristócrata la conducirán a una situación que prevee trágicas consecuencias. La musa de Chabrol Isabelle Huppert encarna a la fatal heroína en una de las adaptaciones más aclamadas de la novela de Gustave Flaubert. (FILMAFFINITY).
FITXA TÈCNICA DEL FILM DE VINCENNTE MINELLI
Año de producción: 1949
País: EE.UU.
Dirección: Vincente Minnelli
Intérpretes: Jennifer Jones, James Mason, Van Heflin, Louis Jourdan, Alf Kjellin, Gene Lockhart
Argumento: Gustave Flaubert (novela)
Guión: Robert Ardrey
Música: Miklós Rózsa
Fotografía: Robert H. Planck
Distribuye en DVD: Warner
Duración: 130 min.
Público apropiado: Jóvenes-adultos
Género: Drama, Romántico
Sinopsis: Se trata de la trágica novela de Gustave Flaubert sobre la frágil Emma Bovary (Jennifer Jones), mujer maltratada por la vida y sometida al chantaje por culpa de un pasado tormentoso. La originalidad de su tratamiento es que el propio Flaubert (encarnado por James Mason) aparece al comienzo y al final de la historia defendiendo a su personaje ante un jurado francés.
Fitxa tècnica del film de Jean Renoir
Director: Jean Renoir
Intérpretes: Alice Tissot, Daniel Lecourtois, Fernand Fabre, Max Dearly, Pierre Renoir,
Valentine Tessier
Título en VO: Madame Bovary
País: Francia
Año: 1933.
Duración: 101 min.
Clasificación: Todos los públicos
Género: Melodrama
Color o en B/N: Blanco y Negro
Guión: Jean Renoir
Fotografía: Jean Bachelet
Música: Darius Milhaud
Uno de los films menos estimulantes de su director en el que propuso una fría versión de la novela de Gustave Flaubert
Fitxa tècnica del film de Carlos Schlieper
Director: Carlos Schlieper
Guión: María Luz Regás y Ariel Cortazzo según la novela homónima de Gustave Flaubert
Actores: Mecha Ortiz, Roberto Escalada, Enrique Alvarez Diosdado, Alberto Bello, Angelina Pagano, Manolo Díaz.
Género: Drama
País: Argentina
Idioma: Español
Duración: 82 Minutos
Fitxa tècnica del film de Tim Fywell
Año: 2000
Director: Tim Fywell
País: Sin especificar
Género: Drama
Edad: Sin clasificar
Sinopsis: "Madame Bovary", en apariencia, una convencional historia de adulterio, pero logra convertirse en un profundo análisis de la humanidad y, en concreto, en un ataque a la monotonía y a las desilusiones de la vida burguesa. Emma Bovary, con la imaginación repleta de románticas ilusiones sobre el amor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)