LA LITERATURA GREGA
El poble grec va crear una de les cultures més importants, la literatura grega i la llatina són les més imitades per les europees, la inspiració de la literatura grega és la mitologia, hi han dos grans èpoques:
*Arcaica: naixement de l’epopeia, lligada al nom d’Homer.
*Clàssica: on destaquen la tragèdia i la comèdia.
LA TRAGÈDIA CLÀSSICA:
El teatre de l’antiguitat troba el seu origen en manifestacions religioses del poble grec, va néixer del ditiramb, himne dedicat a Dionís. Era format per un cor dirigit per un corifeu, més tard es van anar afegint els personatges.
La tragèdia és una de les creacions més importants del poble grec, s’han fet moltes versions avui dia d’aquelles obres degut a les intenses emocions que transmetien. La lluita del home contra l’irremeiable és l’essència de la tragèdia clàssica.
ELS CICLES LLEGENDARIS:
Per situar les obres en el seu context argumental es necessari conèixer els cicles llegendaris. L’obra que analitzem, Antígona de Sòfocles, pertany al cicle de Tebes, Èdip fill de Laios, rei de Tebes, i de Iocasta es abandonat perquè mori ja que un oracle havia anunciat al seu pare que si tenia un fill el mataria, Èdip es recollit per un camperol i el cuida fins que es fa gran, se’n va de casa i en el viatge es troba amb el seu pare, que sense saber-ho el mata en una baralla, es dirigeix a Tebes i es casa amb la seva mare, quan se n’adonen del secret Iocasta es suïcida i Èdip es treu els ulls.
Ells dos havien tingut quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene, els dos primers en adonar-se del que havia fet el seu pare l’expulsen de la ciutat, ell els maleeix i els diu que es donarien mort l’un a l’altre, per que no passes es divideixen el regnat un any cadascú, quan passa el primer any Etèocles no li vol donar el regnat al seu germà i es desencadena una guerra on els dos moren, Creont, actual rei de Tebes decideix castigar a Polinices, no deixa que sigui enterrat, però Antígona desobeeix i l’enterra, Creont fa matar a Antígona.
SENTIT DE LA TRAGÈDIA:
L’espectador s’identifica amb el personatge i experimenta els sentiments d’éleos i phobos. El protagonista ha transgredit la llei, per tant serà castigat i el seu destí serà tràgic, l’especatdor sentirà per aquest compassió i temor. Aristòtil va ser el primer en fer una interpretació d’aquest gènere. La tragèdia grega sap reflectir passions i conflictes humans. Les tragèdies es feien als amfiteatres, on intervé un personatge i un cor dirigit per un corifeu.
PRINCIPALS AUTORS:
*Èsquil: veritable creador de la tragèdia grega, planteja problemes morals i religiosos.
*Eurípides: els personatges no es guien per les intencions dels deus si no per la seva consciència.
*Sòfocles: el més cèlebre dels tràgics grecs, els seus personatges son més humans. El destí planeja sempre sobre l’acció.
ANTÍGONA:
Dos germans lluiten pel tron de la ciutat en la guerra es donen mort l’un a l’altre, Creont ordena que no s’enterri al segon, però Antígona desobeeix.
Per ella son primer les lleis divines mentre que per ell son primer l’ordre humà i les lleis.
-Personatges:
*Antígona: protagonista de l’obra, te valor, noblesa i honor, experimenta solitud en els seu acte heroic, els seus planys donen encara més valor al seu sacrifici.
*Ismene: representa les pors i els dubtes, enlaira la figura d’Antígona, reconeix la injustícia que el tirà comet contra Polinices, és un personatge mal acabat.
*Hèmon: fill de Creont i promès de Antígona, jove tímid i delicat, s’oposa al seu pare, el discurs que dona és massa fred per una persona enamorada que veu com la seva promesa es condemnada a mort, es troba amb un pare que és més tirà que pare.
*Creont: és un exemple d’home que transgredeix la mesura i es castigat pels deus. Pensa que el interès públic està per sobre de l’amistat, que la ciutat és del qui mana, pensa que la dona està per sota de l’home i que un grapat de diners pot comprar a qualsevol, les seves decisions no han portat més que desastres.
El poble grec va crear una de les cultures més importants, la literatura grega i la llatina són les més imitades per les europees, la inspiració de la literatura grega és la mitologia, hi han dos grans èpoques:
*Arcaica: naixement de l’epopeia, lligada al nom d’Homer.
*Clàssica: on destaquen la tragèdia i la comèdia.
LA TRAGÈDIA CLÀSSICA:
El teatre de l’antiguitat troba el seu origen en manifestacions religioses del poble grec, va néixer del ditiramb, himne dedicat a Dionís. Era format per un cor dirigit per un corifeu, més tard es van anar afegint els personatges.
La tragèdia és una de les creacions més importants del poble grec, s’han fet moltes versions avui dia d’aquelles obres degut a les intenses emocions que transmetien. La lluita del home contra l’irremeiable és l’essència de la tragèdia clàssica.
ELS CICLES LLEGENDARIS:
Per situar les obres en el seu context argumental es necessari conèixer els cicles llegendaris. L’obra que analitzem, Antígona de Sòfocles, pertany al cicle de Tebes, Èdip fill de Laios, rei de Tebes, i de Iocasta es abandonat perquè mori ja que un oracle havia anunciat al seu pare que si tenia un fill el mataria, Èdip es recollit per un camperol i el cuida fins que es fa gran, se’n va de casa i en el viatge es troba amb el seu pare, que sense saber-ho el mata en una baralla, es dirigeix a Tebes i es casa amb la seva mare, quan se n’adonen del secret Iocasta es suïcida i Èdip es treu els ulls.
Ells dos havien tingut quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene, els dos primers en adonar-se del que havia fet el seu pare l’expulsen de la ciutat, ell els maleeix i els diu que es donarien mort l’un a l’altre, per que no passes es divideixen el regnat un any cadascú, quan passa el primer any Etèocles no li vol donar el regnat al seu germà i es desencadena una guerra on els dos moren, Creont, actual rei de Tebes decideix castigar a Polinices, no deixa que sigui enterrat, però Antígona desobeeix i l’enterra, Creont fa matar a Antígona.
SENTIT DE LA TRAGÈDIA:
L’espectador s’identifica amb el personatge i experimenta els sentiments d’éleos i phobos. El protagonista ha transgredit la llei, per tant serà castigat i el seu destí serà tràgic, l’especatdor sentirà per aquest compassió i temor. Aristòtil va ser el primer en fer una interpretació d’aquest gènere. La tragèdia grega sap reflectir passions i conflictes humans. Les tragèdies es feien als amfiteatres, on intervé un personatge i un cor dirigit per un corifeu.
PRINCIPALS AUTORS:
*Èsquil: veritable creador de la tragèdia grega, planteja problemes morals i religiosos.
*Eurípides: els personatges no es guien per les intencions dels deus si no per la seva consciència.
*Sòfocles: el més cèlebre dels tràgics grecs, els seus personatges son més humans. El destí planeja sempre sobre l’acció.
ANTÍGONA:
Dos germans lluiten pel tron de la ciutat en la guerra es donen mort l’un a l’altre, Creont ordena que no s’enterri al segon, però Antígona desobeeix.
Per ella son primer les lleis divines mentre que per ell son primer l’ordre humà i les lleis.
-Personatges:
*Antígona: protagonista de l’obra, te valor, noblesa i honor, experimenta solitud en els seu acte heroic, els seus planys donen encara més valor al seu sacrifici.
*Ismene: representa les pors i els dubtes, enlaira la figura d’Antígona, reconeix la injustícia que el tirà comet contra Polinices, és un personatge mal acabat.
*Hèmon: fill de Creont i promès de Antígona, jove tímid i delicat, s’oposa al seu pare, el discurs que dona és massa fred per una persona enamorada que veu com la seva promesa es condemnada a mort, es troba amb un pare que és més tirà que pare.
*Creont: és un exemple d’home que transgredeix la mesura i es castigat pels deus. Pensa que el interès públic està per sobre de l’amistat, que la ciutat és del qui mana, pensa que la dona està per sota de l’home i que un grapat de diners pot comprar a qualsevol, les seves decisions no han portat més que desastres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario