jueves, 22 de octubre de 2009

Mighty Aphrodite
Título: Poderosa Afrodita
Ficha técnica
Dirección
Woody Allen

Producción
Robert Greenhut
Helen Robin
Thomas Reilly


Guión
Woody Allen
Fotografía
Carlo DiPalma
Reparto
Woody Allen
Helena Bonham Carter
Mira Sorvino
F. Murray Abraham
David Ogden Stiers
Jimmy McQuaid
Olympia Dukakis
Danielle Fernald
Michael Rappaport

Datos y cifras
País(es)
Estados Unidos

Año
1995

Género
Comedia
Duración: 95 minutos


Cartell Poderosa Afrodita.

Explicar els elements que la relacionen amb el teatre grec (presencia del cor, el corifeu, personatges de Tinèsies i Casandra)

El cor: El cor en tot moment narra els successos de la pel•lícula. També hem de ser conscients de que el cor es fa preguntes sobre la vida sobre la vida dels protagonistes, i a la vegada adverteix (indirectament) al Lenny de no agafar el mal camí.

El corifeu: el corifeu contextualitza les situacions que viu el protagonista (ens orienta) i a la vegada respon certes preguntes que fa el cor, ja que ell coneix la transició de l’argument i guia a l’espectador. En múltiples ocasions se li apareix al Lenny i l’adverteix (directament) de fer el correcte.


Tinèsies: En la mitologia grega, Tirèsias (en grec Τειρησίας) és un endeví cec de Tebes. És fill d'Everes i de la nimfa Càriclo i té dues filles: Manto i Dafne. Ell i Calcant són els endevins més coneguts de la mitologia grega.
Cassandra: En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

De petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà Helen, al temple d'Apol•lo. Les serps sagrades de l'altar del déu van llepar-los les orelles, d'aquesta manera van rebre el do de la profecia.
En créixer, es va fer sacerdotessa d'Apol•lo però, en rebutjar l'amor del déu, aquest va fer caure sobre ella la maledicció que mai no en creurien els pronòstics. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que es sabes que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Helena a Troia, però ningú no la va creure.

Destí: El cor i el corifeu avisen sobre el destí als protagonistes, els ajuden a prendre algunes decisions i els influencien sobre les seves eleccions. En tot moment se sap que el relat patirà un destí, el qual està predestinat a ser d’una forma determinada. Els personatges son víctimes del seu destí i no poden evitar patir una sèrie de conseqüències que repercuteixen en la seva estabilitat emocional

Crítica: Basant-nos en el que em pogut veure de la pel•lícula, ens ha resultat ser una obra de bona qualitat artística. Com a bona obra de tragicomèdia, combina perfectament les situacions tràgiques i desesperants, amb les situacions de profunda comèdia. Woody Allen aconsegueix interpretar perfectament un paper el qual resulta ser el d’un paranoic obsessionat amb la procedència del seu fill adoptat. La obra transcorre amb certa rapidesa, però tot i això podem palpar el rerefons grec. Constantment estan apareixent personatges representats de la historia de la tragèdia grega, com Cassandra o l’endeví de Tebes, com a pel•lícula se’ns fa divertida, entretinguda, i educativa. Tots aquests elements ens fan entreveure una gran obra de Woody Allen...



VIDEO:

1 comentario: