La novel·la cortesa o novel·la artúrica


Les primeres mostres de novel·les, de mitjan segle XII i aparegudes a França, tenen
coma heroi o protagonista un cavaller i pertanyen a un tipus de narració que va ser denominada romans. Per norma els romans es desenvolupa a la Gran Bretanya i a la Petita Bretanya (França). Aquestes novel·les reben, també, el nom de roman courtois “novel·la cortesa”.

Les narracions més antigues es troben escrites en versos pariats de vuit síl·labes de rima cosonant, tracten assumptes situats en un ambient fantàstic i la trama fonamental és amorosa o és l’aventura que el caballer desenvolupa per assolir la seva meta on s’ha d’enfrontar amb perills i ha de superar obstacles.

La novel·la cortesa o artúrica es diferencia dels cantars de gesta perquè aquests són narracions en vers, de rima assonant, tracten assumptes de guerra contra els sarraïns, normalment es desenvolupen en terres italianes o espanyoles y no donen gaire importància al tema amorós o, si més no, no tanta com s’en dóna a les novel·les artúriques.


Les novel·les de l’antiguitat

Abans de l’aparició de la novel·la artúrica sorgiren d’altres tipus de romans que llavors significava “traducció”. Més tard va passar a significar “narració”. Finalment acabarà significant novel·la.

El cicle artúric

Possiblement la matèria de Bretanya degui alguns dels seus elements a l’antiga tradició llegendària bretona o cèltica de les quals hi ha poca informació i pocs documents.

Independentment d’aquests fets ek ount de partença del cicle artúric el constitueix una de les obres de Godofred de Monmouth, La història dels reis de Bretanya.

El 1555 el poeta Rober Wace va traduir l’obra de Monmouth al francès en pariats octosíl·labs. Com a element afegit es fa referència a la famosa “taula rodona”.

El rei Artús apareix a la literatura com el monarca ideal. Es pensa que el personatge està insipirat en un soldat romà que existí realment o també a algun cabdill guerrer bretó.

El tema central és la búsqueda del Sant Graal, el calze on es suposava que havia begut Jesús i que atorga la vida eterna a qui se’l beu.

La llegenda d’Artús té el seu punt culminant en l’episodi d’Excalibur, que només ell és capaç d’arrencar de la pedra i per tant es converteix en rei.

Quan és rei es troba envoltat dels més valents i coratjossos cavallers del regne entre els quals figuren Lancelot i Perceval. Artús es casa amb Ginebra, però ella el traïciona i s’enamora de Lancelot.

El rei Artús ha passat a la iconografia popular com a símbol d’intèl·ligencia, honor i lleialtat.


Les grans novel·les del segle XII

Tristany i Isolda

És la llegenda per excel·lència del cicle Artúric. El tema pricipal és l’amor que senten dos joves (Tristany i Isolda) al beure’s una poció màgica d’enamorament.

Chrétien de Troyes

Chrétien de Troyes va començar la seva producció adaptant obres dels clàssics, com
Ovidi, del qual va traduir L’Ars Amandi o les faules de les Metamorfosis. Tres de les seves obres més representatives són El cavaller del lleó, El cavaller de la carreta i El conte del Graal.