Kafka (Pol)

1. Mapa conceptual o esquema de les idees més importants de l’estudi sobre Kafka.
La metamorfosis en alemany es destinat a una trasnformació més rellevant, no va ficar al llibre original el nom de Metamorfosis. Kafka volía marxar de casa peró no podía, per tant es va renegar a la escriptura. Escriu pel simple fet de poder refusar les critiques familiars. Segurament Kafka va fer una comparació de la seva persona amb l’escarabat. Kafka tenia tuberculosi. I la seva vida era una constant transformació, la seva vida havia canviat tant que semblava un personatges de ficció. Al llarg de la historia no es nombra a Gregor com a fill (pels seus pares), sinó pel seu nom. La metamorfosi pot ser, al cap i a la fi, la història d’algú que no té res, o no sent, que no té història. Algú poc sensible a la mort, que tanca el cercle de la vida i que, per això, es deixa enterrar dins d’una galleda d’escombraries. Escriu informant fredament. És com un fotògraf que només informa i descriu escenes.

- COINCIDÈNCIES VIDA-OBRA:
• A la metamorfosi, fa 5 anys que Gregor viu a aquella casa amb la seva família, igual que en el moment que escriu l’obra fa 5 anys que està en la casa on viu.
• En el seu diari parla “d’amor de germà i germana” i a l’obra, l’única que li fa cas i li guarda estimació és la germana. (Grete al llibre, Ottla a la realitat.)
- Aïllat: estava aïllat des de diferents ambients.
• Era jueu entre alemanys i txecs
• Parlava alemany entre txecs
• Era txec en l’estat austro-hongarès
• Exili edípic, aïllat de la familia. Sol.

La literatura de Kafka era “menor”, amb els seus textos l’autor ens demostra que la literatura “menor”, d’una persona amb altres ocupacions, no té per què ser una literatura esquifida. La literatura de Kafka està en inferioritat de condicions en tots els camps: polític, laboral, lingüístic…
LA NECESSITAT D’ESCRIURE
No hi ha dubte que l’obra de Kafka va avançar-se al seu moment històric. En la Praga dels anys 10 i 20 la seva literatura podría ser anomenada “profética”. Tota la seva obra s’avança al seu temps i al diagnòstic de la nostra civilització. L’obra de Kafka s’avança més que cap altra obra literària contemporània; s’avança fins i tot a ell mateix. L’obra no es només un diagnòstic de la civilització que encara no era sinó d’un ésser, ell mateix, que no és gairebé res fora de l’acte literari. Sense la literatura, Franz Kafka, potser no hauria arribat a ser. La transformació de Kafka (el llibre), no és la metamorfosi d’un home en un insecte, sinó la transformació d’un fill de familia benestant en un escriptor mal vist pel pares i germans, que no vol que li treguin el seu escriptori. L’escarbat de l’obra, impregna les parets amb petjades, com un símil de l’escriptura; un metáfora molt subtil sobre el tema. Escriure no és per a Kafka cap acte lligat a la paràlisi, sinó tot el contrari, seure a l’escriptori només es pot entendre com a sinònim de vida i de salvació. Una cita del propi Kafka: “L’existència de l’escriptor està en autèntica dependencia de l’escriptori. En realitat, si l’escriptor vol estalviar-se la bogeria, llavors no s’hauria d’allunyar massa del seu escriptori, sinó que s’hi hauria d’agafar, amb les dents i tot” Kafka fa servir l’alemany sense massa rebuscament ni preciosisme, la llengua es troba al servei directe del contigunt.
Tres coses sobre el valor de l’escriptura per a Kafka:
1. Kafka té necessitat d’escriure. Li resulta dificilissim lluitar contra l’acte d’escriure; el seu organisme tendéis a escriure
2. L’escriure constitueix per a Kafka un acte essencial. Per escriure necesita estar sol; reclama una desaparició de la seva existencia de manera que, com ésser inexistent, es torna pur i inalterable, mera essència.
3. Escriure és també un acte de coneixement, la literatura és per a l’autor l’únic mitjà i procediment del qual disposa per conèixer-se a sí mateix.
2. Confeccionar un relat que s’iniciï com el llibre de Kafka
Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertit en un Airbus 380 (de joguina naturalment). Els meus bonics braços s’havien convertit en dos alerons que s’extenien per tot el llençol del llit. El meu nas (deformat per la baralla de la nit anterior) s’havia convertit en una cabina de pilotatge, mentres que el meu cul s’havia transformat en un tercer aleró situat a la proa del que havia estat tot el meu cos. Notaba que en el meu interior m’havia convertit en pura ferralla. Ja no hi havia sang, ara hi havia gasoil, ja no estaba compost per organs ara estaba complementat per engranatges i motors. Ja no suava, ara em refrigerava com a bon avió que era. Decidit a escapar d’allà vaig arribar a la conclusió que tenía que volar per poder escapar de la meva antiga habitació. Mica en mica vaig començar a emprendre velocitat, finalment vaig aconseguir enlairarme i vaig començar a donar voltes per tota la sala. Els meus motors resonaven per tot arreu, provocant un fort soroll i desgastan els litres de gasoil que tenia en el meu interior. Finalment viag aconseguir sortir per al finestra i enlairarme en dirección al blau cel. Vaig estar anys i anys volant per tot el món, visitant paisos com Xina, Índia, Afganistan, Grècia, Alemanya, França, Espanya, Anglaterra i molts altres. Quan ja portava década amb el meu constant viatge sense fi, se’m va acabar el combustible i mica en mica vaig anar descendint fins a estaballar-me contra un muntanya anomenada Everest…
3. Comentari critic de la novel•la
Llegir aquest llibre va ser un veritable plaer, interessant de principi a fi, protagonitzat per un fantàstic insecte que no és més que l'expressió un home que reprimeix la deplorable percepció de si mateix i que troba a les mans un alleujament a la seva opressió. Descobrir com el metafòric insecte que un dia es va convertir no va resultar tan terrorífic com era d'esperar, el que exhibeix una situació per altres familiar per Kafka que pretén no deixar sortir a la realitat com a tal; La transformació a insecte realça i enriqueixen el seu drama personal, que si bé és un home responsable, familiar, i respectuós de l'autoritat, també està fart de ser el que tots volen que sigui.
Un llibre commovedor amb una bona porció d'humor implícita en les peripècies de l'insecte, Gregorio Samsa pateix un procés fantàstic de mutació espontània i deteriorament progressiu fins a culminar en la seva mort. La seva conversió i adaptació a la seva nova forma declaren la visió que té no només de si mateix, sinó del seu entorn, família i de la societat en general. Samsa es va adaptant al principi amb l'esperança latent que tot torni a la normalitat i reprendre les obligacions amb la família, ja que ell creu que és indispensable, que fos pilar absolut en no ser útil es converteix en una nosa i una creu per a aquesta , el abandonament que Samsa viu és degradant, mostrant l'egoisme latent en els éssers humans per als que els necessitats d'ajuda física constitueixen una molèstia i és la indiferència l'actitud més destructiva cap a una persona que creia tenir un lloc important.