1.Mapa conceptual o esquema de les idees més importants de l’estudi sobre Kafka.

Franz Kafka fou un home turmentat, lligat a casa seva per circumstàncies, que descrivia mitjançant metàfores i paral·lelismes el seu estat i troba una via d’escapament en l’escriptura. Estava malalt de tuberculosi i va arribar un moment en que autor i obra van ser un de sol.

Kafka era un home aïllat en diferents ambients:

· Era jueu entre alemanys i txecs.

· Parlava alemany entre txecs.

· Era txec en l’estat austrohongarès.

· Exili edípic, aïllat de la família. Sol.

A través dels seus llibres, explicava situacions de la vida quotidiana. Sense anar més lluny, “La Metamorfosi” és un reflex de la seva vida, ja que Kafka va patir una transformació, va passar de ser germà-fill a ser escriptor, dues coses que no eren compatibles segons el seu parer.

En realitat Kafka anomena el seu llibre, “La Transformació” ja que la metamorfosi està reservada a esdeveniments mítics. L’escarabat és tant sols un símbol i no té més importància.

2. Confeccionar un relat que s’iniciï com el llibre de Kafka (amb un petit canvi): “Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertit/-da en…”

Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertit en un trol. El primer que vaig advertir, va ser el fet que només conservava tres dits a cada peu, uns dits gruixuts amb unes ungles fosques, dures i molt llargues. Els peus també eren molt més llargs que els d’un humà. La meva pell era d’un color verd grisós amb tonalitats blaves al pit i a les cuixes. Després d’assimilar aquestes característiques, em vaig aixecar i, esglaiat, vaig fer un salt i el meu cap va impactar al sostre que es va esquerdar lleugerament. Al cap d’uns minuts, mentre em recuperava del cop, vaig adonar-me que de la boca, una boca de grans dimensions que desprenia un alè aspre i fètid, em sortien dos ullals d’un material similar al marfil, d’uns vint centímetres cadascun. Poc després vaig saber que la meva llarga melena havia desaparegut i en lloc seu, havia crescut una cresta d’un cabell aspre i dur d’un color fosc, entre negre i marró.

Era excessivament prim, gairebé semblava anorèxic i també tenia una altura comparable a la de dos homes junts. Poc després vaig descobrir que també disposava d’una força sobrehumana, ja que vaig aixecar el llit amb una mà sense massa problemes. El meu nou cos em permetia realitzar moviments acrobàtics amb gran facilitat i piruetes aèries com salts mortals o diverses tombarelles.

Em trobava enmig d’un bosc frondós en un llit enorme, propi de gegants. Tot allò em va sorprendre molt i per un moment vaig pensar que era un simple somni i que no tardaria en desvetllar-me i tot seguiria igual. Durant uns deu minuts vaig tancar els ulls per provar d’oblidar-me d’aquell malson, però res no havia canviat; seguia tenint tonalitats verdoses i les extremitats llargues.

Poc a poc vaig anar descobrint altres característiques que m’agradaven ja que eren molt útils per a la vida al bosc; l’altura em permetia agafar qualsevol fruit i tenia una velocitat de cursa impressionant que em feia possible empaitar animals salvatges per després menjar-me’ls. Tenia moltíssima gana i només pensava en alimentar-me fos com fos.

Van passar els dies, la meva roba aviat va desaparèixer per culpa de les esgarrinxades que em feien els esbarzers i les plantes carnívores del paratge.

En certa manera em sentia comunicat amb la natura, podia sentir el que les plantes i els animals em deien, sabia quan plouria i durant quanta estona, m’havia convertit en una espècie d’animal salvatge totalment en comunió amb la natura, amb característiques d’humanoide i de personatge fantàstic.

Finalment vaig concloure que, potser, aquella vida no estava tant malament; lliure de lligams i de pressions, sense preocupacions ni responsabilitats.

3. Comentari crític de la novel·la.

La Metamorfosi és una novel·la que m’ha sorprès positivament, tant en contingut com en significat.

Òbviament, el que més m’ha cridat l’atenció és la naturalitat amb què, al principi, es pren la transformació el protagonista. És curiós el fet que quan l’encarregat es presenta a casa seva, el protagonista s’oblida que és un escarabat i insisteix repetidament que està bé i que de seguida sortirà i anirà a treballar.

És força interessant conèixer la vida de Kafka per saber que la Metamorfosi és un paral·lelisme d’aquesta.

El protagonista es veu lligat a la seva família i a casa seva, que representa una presó per a ell. La seva idea és estalviar suficients diners per marxar de casa i per aconseguir tal cosa ha de treballar en una feina que no li agrada gens.