El Teatro Europeo
View more presentations from pol.
lunes, 18 de enero de 2010
domingo, 17 de enero de 2010
lunes, 30 de noviembre de 2009
lunes, 2 de noviembre de 2009
Treball Tristany i Isolda
TRISTANY I ISOLDA
-2. Analitza el punt de vista i copia fragments representatius
El narrador ha utilitzat un punt de vista extern, ja que el narrador és omniscient, es a dir, utilitza la tercera persona, i ho sap tot sobre els personatges, personalitat, fisic…
EX: senyors, us plau sentir un comte de amor i de mort? Es de Tristany i Isolda (aquí ens diu que no participa a la història)
-3: Fes una síntesi dels primers anys de vida de Tristany
Tristany, fill de Rivalèn i Blancaflor, és segrestat per uns comerciants de Noruega. El vaixell en el que navega naufraga però Tristany consegueix arriba fins la costa de Cornualla on topa amb uns caçadors. Els ensenya a ecapçar als animals d’una manera més precisa i també els mostra tècniques de caça més avançades.
Tristany decideix anar a visitar al rei de la regió i li insisteix per ser el seu servent. Finalment el rei de Cornualla, Marc, acull a Tristany i sorgeix una gran amistat entre els dos.
-4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:
Occir: un dia, ella sabé que el duc Morgan l’havia occit a traició ( pg. 1 ), sinònim matar.
Ensinistrar: l’ensinistrar a jugar a la llança. ( pg. 2 ), sinònim, ensenyar.
Errívol: temps errívol per mars i terres ( pg. 5 ), sinònim erroni.
CAPÍTOL II
-1. Assenyala en un mapa alguns dels indrets que apareixen al llibre, aquells que trobis (Cornualla, Leonís, Irlanda
-2: Trobes algun paral•lisme entre un episodi entre els dos episodis ?
- “Ai las!, no havia de tornar més. Un dia, ekka sabé que el duc Morgan l’havia occit a traïció. Ella no el plorà: ni crits ni, ni laments, però els seus membres(…)
- “ Ai las!, aquest port era Weisefort, on jeia el morholort, i llur dama era Isolda la Blonda. Ella sola, hábil en filtres(…)
-3: Dades del capítol per caracteritzar el personatge de Tristany i el d’Isolda
Tristany, a diferència del altres caballers, s’ofereix al rei Marc per lluitar contre el ferotge Morholt, cosa que significa que el jove caballer és valent i dona la vida per la seva terra i pels seus, Marc en aquest cas.
Isolda acull a Trsitany al palau del rei i sana les seves ferides. Trsitany és un desconegut per Isolda, el qual vol dir que la princesa té un gran cor i es preocupa molt pels altres i que també procura ajudar sempre en tot el que pot.
-4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:
Ardit: ¿ no saps tu que per sortilegi ha fet volar el cap dels més ardits campions? ( pg. 8 ), sinònim valent.
Clamoreig: I un clamoreig de desgràcia retrunyí. Referent al crits de goig y glória.
Beuratge: Preparaba eficaços beuratges. Liquid que s’ingereix que proporciona una serie de qualitats.
Capítol III
-2. Analitza el punt de vista i copia fragments representatius
El narrador ha utilitzat un punt de vista extern, ja que el narrador és omniscient, es a dir, utilitza la tercera persona, i ho sap tot sobre els personatges, personalitat, fisic…
EX: senyors, us plau sentir un comte de amor i de mort? Es de Tristany i Isolda (aquí ens diu que no participa a la història)
-3: Fes una síntesi dels primers anys de vida de Tristany
Tristany, fill de Rivalèn i Blancaflor, és segrestat per uns comerciants de Noruega. El vaixell en el que navega naufraga però Tristany consegueix arriba fins la costa de Cornualla on topa amb uns caçadors. Els ensenya a ecapçar als animals d’una manera més precisa i també els mostra tècniques de caça més avançades.
Tristany decideix anar a visitar al rei de la regió i li insisteix per ser el seu servent. Finalment el rei de Cornualla, Marc, acull a Tristany i sorgeix una gran amistat entre els dos.
-4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:
Occir: un dia, ella sabé que el duc Morgan l’havia occit a traició ( pg. 1 ), sinònim matar.
Ensinistrar: l’ensinistrar a jugar a la llança. ( pg. 2 ), sinònim, ensenyar.
Errívol: temps errívol per mars i terres ( pg. 5 ), sinònim erroni.
CAPÍTOL II
-1. Assenyala en un mapa alguns dels indrets que apareixen al llibre, aquells que trobis (Cornualla, Leonís, Irlanda
-2: Trobes algun paral•lisme entre un episodi entre els dos episodis ?
- “Ai las!, no havia de tornar més. Un dia, ekka sabé que el duc Morgan l’havia occit a traïció. Ella no el plorà: ni crits ni, ni laments, però els seus membres(…)
- “ Ai las!, aquest port era Weisefort, on jeia el morholort, i llur dama era Isolda la Blonda. Ella sola, hábil en filtres(…)
-3: Dades del capítol per caracteritzar el personatge de Tristany i el d’Isolda
Tristany, a diferència del altres caballers, s’ofereix al rei Marc per lluitar contre el ferotge Morholt, cosa que significa que el jove caballer és valent i dona la vida per la seva terra i pels seus, Marc en aquest cas.
Isolda acull a Trsitany al palau del rei i sana les seves ferides. Trsitany és un desconegut per Isolda, el qual vol dir que la princesa té un gran cor i es preocupa molt pels altres i que també procura ajudar sempre en tot el que pot.
-4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:
Ardit: ¿ no saps tu que per sortilegi ha fet volar el cap dels més ardits campions? ( pg. 8 ), sinònim valent.
Clamoreig: I un clamoreig de desgràcia retrunyí. Referent al crits de goig y glória.
Beuratge: Preparaba eficaços beuratges. Liquid que s’ingereix que proporciona una serie de qualitats.
Capítol III
martes, 27 de octubre de 2009
La novel·la cortesa o novel·la artúrica
Les primeres mostres de novel·les, de mitjan segle XII i aparegudes a França, tenen
coma heroi o protagonista un cavaller i pertanyen a un tipus de narració que va ser denominada romans. Per norma els romans es desenvolupa a la Gran Bretanya i a la Petita Bretanya (França). Aquestes novel·les reben, també, el nom de roman courtois “novel·la cortesa”.
Les narracions més antigues es troben escrites en versos pariats de vuit síl·labes de rima cosonant, tracten assumptes situats en un ambient fantàstic i la trama fonamental és amorosa o és l’aventura que el caballer desenvolupa per assolir la seva meta on s’ha d’enfrontar amb perills i ha de superar obstacles.
La novel·la cortesa o artúrica es diferencia dels cantars de gesta perquè aquests són narracions en vers, de rima assonant, tracten assumptes de guerra contra els sarraïns, normalment es desenvolupen en terres italianes o espanyoles y no donen gaire importància al tema amorós o, si més no, no tanta com s’en dóna a les novel·les artúriques.
Les novel·les de l’antiguitat
Abans de l’aparició de la novel·la artúrica sorgiren d’altres tipus de romans que llavors significava “traducció”. Més tard va passar a significar “narració”. Finalment acabarà significant novel·la.
El cicle artúric
Possiblement la matèria de Bretanya degui alguns dels seus elements a l’antiga tradició llegendària bretona o cèltica de les quals hi ha poca informació i pocs documents.
Independentment d’aquests fets ek ount de partença del cicle artúric el constitueix una de les obres de Godofred de Monmouth, La història dels reis de Bretanya.
El 1555 el poeta Rober Wace va traduir l’obra de Monmouth al francès en pariats octosíl·labs. Com a element afegit es fa referència a la famosa “taula rodona”.
El rei Artús apareix a la literatura com el monarca ideal. Es pensa que el personatge està insipirat en un soldat romà que existí realment o també a algun cabdill guerrer bretó.
El tema central és la búsqueda del Sant Graal, el calze on es suposava que havia begut Jesús i que atorga la vida eterna a qui se’l beu.
La llegenda d’Artús té el seu punt culminant en l’episodi d’Excalibur, que només ell és capaç d’arrencar de la pedra i per tant es converteix en rei.
Quan és rei es troba envoltat dels més valents i coratjossos cavallers del regne entre els quals figuren Lancelot i Perceval. Artús es casa amb Ginebra, però ella el traïciona i s’enamora de Lancelot.
El rei Artús ha passat a la iconografia popular com a símbol d’intèl·ligencia, honor i lleialtat.
Les grans novel·les del segle XII
Tristany i Isolda
És la llegenda per excel·lència del cicle Artúric. El tema pricipal és l’amor que senten dos joves (Tristany i Isolda) al beure’s una poció màgica d’enamorament.
Chrétien de Troyes
Chrétien de Troyes va començar la seva producció adaptant obres dels clàssics, com
Ovidi, del qual va traduir L’Ars Amandi o les faules de les Metamorfosis. Tres de les seves obres més representatives són El cavaller del lleó, El cavaller de la carreta i El conte del Graal.
Les primeres mostres de novel·les, de mitjan segle XII i aparegudes a França, tenen
coma heroi o protagonista un cavaller i pertanyen a un tipus de narració que va ser denominada romans. Per norma els romans es desenvolupa a la Gran Bretanya i a la Petita Bretanya (França). Aquestes novel·les reben, també, el nom de roman courtois “novel·la cortesa”.
Les narracions més antigues es troben escrites en versos pariats de vuit síl·labes de rima cosonant, tracten assumptes situats en un ambient fantàstic i la trama fonamental és amorosa o és l’aventura que el caballer desenvolupa per assolir la seva meta on s’ha d’enfrontar amb perills i ha de superar obstacles.
La novel·la cortesa o artúrica es diferencia dels cantars de gesta perquè aquests són narracions en vers, de rima assonant, tracten assumptes de guerra contra els sarraïns, normalment es desenvolupen en terres italianes o espanyoles y no donen gaire importància al tema amorós o, si més no, no tanta com s’en dóna a les novel·les artúriques.
Les novel·les de l’antiguitat
Abans de l’aparició de la novel·la artúrica sorgiren d’altres tipus de romans que llavors significava “traducció”. Més tard va passar a significar “narració”. Finalment acabarà significant novel·la.
El cicle artúric
Possiblement la matèria de Bretanya degui alguns dels seus elements a l’antiga tradició llegendària bretona o cèltica de les quals hi ha poca informació i pocs documents.
Independentment d’aquests fets ek ount de partença del cicle artúric el constitueix una de les obres de Godofred de Monmouth, La història dels reis de Bretanya.
El 1555 el poeta Rober Wace va traduir l’obra de Monmouth al francès en pariats octosíl·labs. Com a element afegit es fa referència a la famosa “taula rodona”.
El rei Artús apareix a la literatura com el monarca ideal. Es pensa que el personatge està insipirat en un soldat romà que existí realment o també a algun cabdill guerrer bretó.
El tema central és la búsqueda del Sant Graal, el calze on es suposava que havia begut Jesús i que atorga la vida eterna a qui se’l beu.
La llegenda d’Artús té el seu punt culminant en l’episodi d’Excalibur, que només ell és capaç d’arrencar de la pedra i per tant es converteix en rei.
Quan és rei es troba envoltat dels més valents i coratjossos cavallers del regne entre els quals figuren Lancelot i Perceval. Artús es casa amb Ginebra, però ella el traïciona i s’enamora de Lancelot.
El rei Artús ha passat a la iconografia popular com a símbol d’intèl·ligencia, honor i lleialtat.
Les grans novel·les del segle XII
Tristany i Isolda
És la llegenda per excel·lència del cicle Artúric. El tema pricipal és l’amor que senten dos joves (Tristany i Isolda) al beure’s una poció màgica d’enamorament.
Chrétien de Troyes
Chrétien de Troyes va començar la seva producció adaptant obres dels clàssics, com
Ovidi, del qual va traduir L’Ars Amandi o les faules de les Metamorfosis. Tres de les seves obres més representatives són El cavaller del lleó, El cavaller de la carreta i El conte del Graal.
jueves, 22 de octubre de 2009
Mighty Aphrodite
Título: Poderosa Afrodita
Ficha técnica
Dirección
Woody Allen
Producción
Robert Greenhut
Helen Robin
Thomas Reilly
Guión
Woody Allen
Fotografía
Carlo DiPalma
Reparto
Woody Allen
Helena Bonham Carter
Mira Sorvino
F. Murray Abraham
David Ogden Stiers
Jimmy McQuaid
Olympia Dukakis
Danielle Fernald
Michael Rappaport
Datos y cifras
País(es)
Estados Unidos
Año
1995
Género
Comedia
Duración: 95 minutos
Cartell Poderosa Afrodita.
• Explicar els elements que la relacionen amb el teatre grec (presencia del cor, el corifeu, personatges de Tinèsies i Casandra)
El cor: El cor en tot moment narra els successos de la pel•lícula. També hem de ser conscients de que el cor es fa preguntes sobre la vida sobre la vida dels protagonistes, i a la vegada adverteix (indirectament) al Lenny de no agafar el mal camí.
El corifeu: el corifeu contextualitza les situacions que viu el protagonista (ens orienta) i a la vegada respon certes preguntes que fa el cor, ja que ell coneix la transició de l’argument i guia a l’espectador. En múltiples ocasions se li apareix al Lenny i l’adverteix (directament) de fer el correcte.
VIDEO:
Título: Poderosa Afrodita
Ficha técnica
Dirección
Woody Allen
Producción
Robert Greenhut
Helen Robin
Thomas Reilly
Guión
Woody Allen
Fotografía
Carlo DiPalma
Reparto
Woody Allen
Helena Bonham Carter
Mira Sorvino
F. Murray Abraham
David Ogden Stiers
Jimmy McQuaid
Olympia Dukakis
Danielle Fernald
Michael Rappaport
Datos y cifras
País(es)
Estados Unidos
Año
1995
Género
Comedia
Duración: 95 minutos
Cartell Poderosa Afrodita.
• Explicar els elements que la relacionen amb el teatre grec (presencia del cor, el corifeu, personatges de Tinèsies i Casandra)
El cor: El cor en tot moment narra els successos de la pel•lícula. També hem de ser conscients de que el cor es fa preguntes sobre la vida sobre la vida dels protagonistes, i a la vegada adverteix (indirectament) al Lenny de no agafar el mal camí.
El corifeu: el corifeu contextualitza les situacions que viu el protagonista (ens orienta) i a la vegada respon certes preguntes que fa el cor, ja que ell coneix la transició de l’argument i guia a l’espectador. En múltiples ocasions se li apareix al Lenny i l’adverteix (directament) de fer el correcte.
Tinèsies: En la mitologia grega, Tirèsias (en grec Τειρησίας) és un endeví cec de Tebes. És fill d'Everes i de la nimfa Càriclo i té dues filles: Manto i Dafne. Ell i Calcant són els endevins més coneguts de la mitologia grega.
Cassandra: En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.
De petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà Helen, al temple d'Apol•lo. Les serps sagrades de l'altar del déu van llepar-los les orelles, d'aquesta manera van rebre el do de la profecia.
En créixer, es va fer sacerdotessa d'Apol•lo però, en rebutjar l'amor del déu, aquest va fer caure sobre ella la maledicció que mai no en creurien els pronòstics. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que es sabes que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Helena a Troia, però ningú no la va creure.
Destí: El cor i el corifeu avisen sobre el destí als protagonistes, els ajuden a prendre algunes decisions i els influencien sobre les seves eleccions. En tot moment se sap que el relat patirà un destí, el qual està predestinat a ser d’una forma determinada. Els personatges son víctimes del seu destí i no poden evitar patir una sèrie de conseqüències que repercuteixen en la seva estabilitat emocional
Crítica: Basant-nos en el que em pogut veure de la pel•lícula, ens ha resultat ser una obra de bona qualitat artística. Com a bona obra de tragicomèdia, combina perfectament les situacions tràgiques i desesperants, amb les situacions de profunda comèdia. Woody Allen aconsegueix interpretar perfectament un paper el qual resulta ser el d’un paranoic obsessionat amb la procedència del seu fill adoptat. La obra transcorre amb certa rapidesa, però tot i això podem palpar el rerefons grec. Constantment estan apareixent personatges representats de la historia de la tragèdia grega, com Cassandra o l’endeví de Tebes, com a pel•lícula se’ns fa divertida, entretinguda, i educativa. Tots aquests elements ens fan entreveure una gran obra de Woody Allen...
VIDEO:
martes, 13 de octubre de 2009
Treball de literatura universal (primer examen)
Quins són aquests personatges?
Eva: Segons la bíblia es la primera dona de la creació (discrepància amb la Torà, que considera que Lilit va ser la primera dona). Déu va crear a Eva a partir de la costella de Adam (primer home) y fang. Eva vol dir “feta del fang”. Déu més tard la va expulsar del paradís a causa de haver provat la fruita prohibida. Eva va engendrar a Caín i Abel.
Ester: Ester era fila de Abihail, oncle de Mardoqueu. Va quedar orfe i el seu oncle va adoptar-la i la va criar com si fos la seva filla. Ester es d’origen babilònic i significa “estrella”.
Dalila: Dalila era l’enamorada de Samsó. Era una espía del exèrcit dels Filisteus.
La dona de Putifar: Era un personatge sense nom que apareix al llibre del gènesi i que causà l’empresonament del patriarca Josep.
Historia dels personatges?
Història d’Eva: la seva història es troba al llibre del Gènesis. Va ser creada Déu a l’hort del Edén, amb l’ajuda d’Adan, Déu li va dir que podia menjar de tots els arbres de l’hort menys el de la ciència del bé i del mal, per no morir, però Eva va ser enganyada per una serp, que és la representació del dimoni, llavors ella va veure aquest arbre tan agradable als ulls que va menjar una poma d’aquest arbre i li va donar de menjar a Adan, quan Déu es va assabentar va informar a Eva de que quan tingués fills els seus dolors augmentarien en el part i per haver donat un fruit al teu marit ell tindrà autoritat sobre tu, però ell haurà de treballar per menjar, i vosaltres dos morireu. Per aquest motiu van ser expulsats del jardí de l’Eden.
Història d’Ester: El llibre d'Ester pertany a l'Antic Testament escrit cap al segle IV aC.La història està ambientada a l'exili jueu a Babilònia. El rei persa Assuer busca una nova esposa després de repudiar la seva per un escàndol amb uns ambaixadors. Ester es presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortesà envejós planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva pròpia muller pertany a aquesta raça. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret.
Història de Dalila: Dalila l’enemorada de Samsó li va preguntar tres cops el secret de la seva força, però les tres respostes eren falses, però el quart cop li va dir la veritat i ella el va traïr. Va dir als enemics de Samsó el secret de la seva força que eren els cabells.
Història de la dona de Putifar: L’esposa de Putifar no era tant fidel com el seu serf Josep. Repetides vegades va tractar de seduir-la i un dia quan no hi havia homes a la casa es va insinuar a Josep però aquest no va cedir, sinó que va fugir. Quan Putifar va tornar a casa va escoltar el fals intent d’acusació de violació. Ell s’ho va creure i va fer tancar a la presó a Josep.
Deduir què simbolitzen aquestes dones.
Eva: Simbolitza la dona humana, creada amb la voluntat de Déu, i la costella de Adam, el seu company. Eva simbolitza la presencia del esperit femení que acompanya al home, al igual que també pot simbolitzar la fertilitat i la procreació de la humanitat.
Ester: Simbolitza la seducció i la astucia que utilitza ella per tal de aconseguir alguna cosa. De fet també simbolitza la atracció que causa la dona en el home.
Dalila: Simbolitza la traició de la dona, també es pot interpretar que simbolitza la curiositat humana, la intriga...
Dona de Putifar: Simbolitza la infidelitat de la dona, i la seducció purament luxuriosa. Desempenya un paper d’una persona gelosa, i rencorosa
Busca imatges i representacions artístiques d’aquestes dones.
Sansó y dalila:
Eva: Segons la bíblia es la primera dona de la creació (discrepància amb la Torà, que considera que Lilit va ser la primera dona). Déu va crear a Eva a partir de la costella de Adam (primer home) y fang. Eva vol dir “feta del fang”. Déu més tard la va expulsar del paradís a causa de haver provat la fruita prohibida. Eva va engendrar a Caín i Abel.
Ester: Ester era fila de Abihail, oncle de Mardoqueu. Va quedar orfe i el seu oncle va adoptar-la i la va criar com si fos la seva filla. Ester es d’origen babilònic i significa “estrella”.
Dalila: Dalila era l’enamorada de Samsó. Era una espía del exèrcit dels Filisteus.
La dona de Putifar: Era un personatge sense nom que apareix al llibre del gènesi i que causà l’empresonament del patriarca Josep.
Historia dels personatges?
Història d’Eva: la seva història es troba al llibre del Gènesis. Va ser creada Déu a l’hort del Edén, amb l’ajuda d’Adan, Déu li va dir que podia menjar de tots els arbres de l’hort menys el de la ciència del bé i del mal, per no morir, però Eva va ser enganyada per una serp, que és la representació del dimoni, llavors ella va veure aquest arbre tan agradable als ulls que va menjar una poma d’aquest arbre i li va donar de menjar a Adan, quan Déu es va assabentar va informar a Eva de que quan tingués fills els seus dolors augmentarien en el part i per haver donat un fruit al teu marit ell tindrà autoritat sobre tu, però ell haurà de treballar per menjar, i vosaltres dos morireu. Per aquest motiu van ser expulsats del jardí de l’Eden.
Història d’Ester: El llibre d'Ester pertany a l'Antic Testament escrit cap al segle IV aC.La història està ambientada a l'exili jueu a Babilònia. El rei persa Assuer busca una nova esposa després de repudiar la seva per un escàndol amb uns ambaixadors. Ester es presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortesà envejós planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva pròpia muller pertany a aquesta raça. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret.
Història de Dalila: Dalila l’enemorada de Samsó li va preguntar tres cops el secret de la seva força, però les tres respostes eren falses, però el quart cop li va dir la veritat i ella el va traïr. Va dir als enemics de Samsó el secret de la seva força que eren els cabells.
Història de la dona de Putifar: L’esposa de Putifar no era tant fidel com el seu serf Josep. Repetides vegades va tractar de seduir-la i un dia quan no hi havia homes a la casa es va insinuar a Josep però aquest no va cedir, sinó que va fugir. Quan Putifar va tornar a casa va escoltar el fals intent d’acusació de violació. Ell s’ho va creure i va fer tancar a la presó a Josep.
Deduir què simbolitzen aquestes dones.
Eva: Simbolitza la dona humana, creada amb la voluntat de Déu, i la costella de Adam, el seu company. Eva simbolitza la presencia del esperit femení que acompanya al home, al igual que també pot simbolitzar la fertilitat i la procreació de la humanitat.
Ester: Simbolitza la seducció i la astucia que utilitza ella per tal de aconseguir alguna cosa. De fet també simbolitza la atracció que causa la dona en el home.
Dalila: Simbolitza la traició de la dona, també es pot interpretar que simbolitza la curiositat humana, la intriga...
Dona de Putifar: Simbolitza la infidelitat de la dona, i la seducció purament luxuriosa. Desempenya un paper d’una persona gelosa, i rencorosa
Busca imatges i representacions artístiques d’aquestes dones.
QUADRES
José y la mujer de Putifar
José y la mujer de Putifar
Tintoretto (El)
Sansón y Dalila
Anónimo
EVA
ALTRES
Historia EVA y ADAN:
Ester (historia):
Sansó y dalila:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)